Freakyplanet.com

De dol

2011-11-17T19:43:00.002+01:00

Fa uns dies que no escric. En certa manera estava una mica de dol ja que el meu avi es va morir fa 1 mes. Bastant al voltant de les eleccions hauria fet 104 anys...

Hi ha gent que pot dir: ja li tocava...però això no consola.

Vaig pensar de fer un escrit per ell però durant uns dies no em va sortit res així que al final no el vaig fer.

Ara, en que es fa el relleu del dol per la mort d'un familiar amb el dol per la mort de la sanitat tal com l'enteniem fins ara, és el moment en que parlaré d'ell.

El meu avi va viure 103 anys perque cada nit menjava sopa de ceba i es mantenia prim. Havia passat la guerra i, si en aquell moment es tractava de dieta obligada, després es devia tractar de valorar el menjar i menjar amb mesura...si avui t'atipaves, l'endemà potser no en hi hauria.

Ells feien xocolata desfeta en ocasions especials i tenien pa sec torrat al forn per sucar'l-hi.
Nosaltres ens podem menjar 12 Dunkin doghnuts farcits de xocolata sense respirar sense cap penalització...com que hi ha el danacol i els hipolipemiants i l'actimel i la cirurgia bariàtrica....

Des de dalt han fet servir la sanitat com a moneda electoral fins ahir: "Tranquils, no hi haurà llistes d'espera de més de 6 mesos..."i tot això que a tots ens sona.

"No es poden fer pagar els fàrmacs perquè seria una mesura anti popular"....i ara: PATADA. Allà se muera el personal.

Jo sí que m'he encarregat de cuidar-me i tenir salut. No hi ha premi per a qui estalvia en sanitat. Tampoc no hi ha penalització per a qui té problemes respiratoris i segueix fumant...Fem transplantaments de fetge a gent que ho necessita....perque fins fa 4 anys havia begut molt ...però ara ja no, eh!....On som?.

Un que es pot pagar una caixa de cigarretes i no es pot pagar un ibuprofè per la tendinitis???

Planteig: Tu pagues els fàrmacs. Se't tornarà la part corresponent (integra o percentual) quan facis la declaració de renda. Si no la fas: se siente.
Si ets vellet, tens malaltia crònica amb requeriment de fàrmacs de més de X euros o bé es consatata que no ets prou solvent estaries exempt. Així no maltractem als que ja estan maltractats.
Com som un país de llestos (així ens va) molta gent aconseguiria entrar en l'última categoria i continuariem punxant però menys.

També punxariem menys si l'atur i les PIRMI es donéssin amb xec nominal mensual....
Aquest estiu, una de les tripulants del veler on jo vaig anar 8 dies estava a l'atur i com fitxava per internet va poder estar 40 dies o més al veler...com ho veieu? Som llestos en aquest país ¿No?

No voldria ser àcida i voldria ser zen i repartir amor...però som un país corcat. Els racons fan pudor.

Als motius de dol hi hem d'afegir en Pellicer i la Terribas...no, a la seva persona no els ha passat res però ja es veu que han mort periodísticament o potser algú (no se qui pot ser) els censura: parlen més del contracte dels jugadors de Bàsquet de la NBA que de la vaga dels metges.
El 16 es va tallar durant 30 min les rondes sota la pluja, riuades de gent i el que va sortir per la tele és una imatge com si en lloc de centenars de persones fóssim 4 arreplegats que porten pancarta i xiulet.
Tan que enfatitzeu que no esteu d'acord amb els temps electorals dedicats als partits...com no podeu reaccionar al dret a l'informació que té la població? També us heu corcat per dins o són els de dalt que ho censuren?

Nascuda en dictadura, la paraula censura em recorda al conjunt de paraules que estan al mateix calaix que el garrote vil. Això s'està posant violent.

Ho deixaré aquí i us diria: aneu a votar i apunteu-vos a un curs d'alemany o del que sigui que es parli a Aràbia Saudí (que allà sí que hi ha cuartos tot i que en un entorn èticament particular). L'ètica no dóna cuartos ni menjar, ni fama, ni glòria, ni un acord correcte entre la patronal i els jugadors de la NBA ...Per a què deu servir?
¿Creieu que al Facebook es crearà el grup:"Volem que s'esborri la paraula ÈTICA de la Wikipèdia"?

Estimats, continuarem amb el pols de la Bondat contra el Mal...encara podem triar bàndol.

R

Vivlioteca

2011-09-23T11:08:00.003+02:00

He tornat de 10 dies a les illes Gregues amb veler. Tornes tant descol.locat que buscant una de les pròximes obres de Xèspid a la cartellera de teatre de BCN he escrit: vivliotecaaaa!!! Oh my God!

Veus, a Grècia, que no ens calien segons quins plàstics i horaris que marquem a la nostra vida. Allò de dinar en 7 minuts, córrer al tren, pitar quan un està en doble fila més de 3 segons....

Bé, això del veler pot semblar de luxe però en el fons és més barato que altres coses. Com que t'ho curres tu (ara ja sé fer l'as de guia i l'altre nus que no recordo com es diu), a més fas exercici.

Hem calejat i hem atracat a ports deliciosos (Astipálelea, Kameni a Kos, o el de Vyclada a Santorini) i en algun molt recomanable com Hania (Chania- pronunciat "janyá"), un elegant port d'estil venecià amb mesquita derivat tot de colonitzadors previs.

Es promet alguna foto en breu.

Hi he tornat...

2011-08-28T21:22:00.003+02:00

He tornat a tenir una relació amb l'Ikea...mira, hi he recaigut...Només era per tornar unes caixes de plàstic que no faré servir ja que aprofitaré les que l'Elena no vol.
Vaig haber de fer dos viatges. Hi vaig en moto amb el producte a retornar entre cames. La situació és : tinc el tiquet....aquesta vegada sí....i tornaré els estors que estrictament no van bé a les meves finestres (allò de "no tenen la mida però per 70 euros...") i també unes caixes que volia posar en un moblet que m'havia comprat.
El primer viatge el vaig fet amb estors i caixes entre cames...una mica perillós. Bé doncs en arribar només tenia el tiquet dels estors ja que les caixes anaven en un tiquet a part...Torna cap a casa amb les caixes....
Després, el 2n viatge de les caixes va ser un dia abans que em caduqués. No m'havia adonat que els 120 dies acabaven l'endemà així que un sortint de guària arriant cap a l'Ikea amb la Liberty...uff és supercansat ser Urbanita. Per sort va anar bé: ni vaig caure de la moto, ni em van robar la cartera a l'Ikea, ni era el tiquet incorrecte...no esteu contents de mi?
Getting tings done!!!!!!!!
Ai que començaré a canviar...que m'estic tornant ordenada i quasi puntual. Ara, si fos una telenovela em diria a mi mateixa: "-Estoy orgullosa de ti!"
Aquest darrer ramalasso és de l'estil de les coses que escriu la de Sex in de City. És que he vist 4 capítols del mig de la sèrie i no me'n puc acabar de fer una opinió. Em fa ràbia tòpics o creences de coses superficials amb les que etiqueten les dones...però alhora, moltes dones i algunes amigues meves que són llestes s'hi senten identificades...No ho acabo d'entendre. Hi trobo in discurs intel.ligent però s'utulitza per a coses bastant banals segons el meu parer. Ja ho veurem.

Em recorda això que si NY és la city that never sleeps, Barcelona és la cituat que fa pudor a caca de gos...però no sé com dir-ho amb glamour, vaja, perque vengui més: Barcelona city of dogs..., Barcelona dogs' monuments, feel the dogs in Barcelona...
S'accepten suggerències (ja ho veieu que a la meva empresa us deixo participar a tots).

Dit això direm una cosa bonica: l'skyline de l'Hospitalet de Llobregat des de l'Ikea: cel rosat i color préssec, a les 7 i algo d'un vespre d'agost, a l'esquerra l'hotel aquell que té l'Ovni, al centre: cel i més cel de diferents tonalitats i, a la dreta, l'esglesia de Tibidabo amb un reflex ataronjat que envermellia ls seves parets laterals... va estar bé.

Ptns

Notícies fresquetes de l'estiu....

2011-07-08T11:09:00.003+02:00

"La notícia más importante de hoy...el encierro de los Sanfermines".
Això ho deien ahir. Voleu dir que efectivament és la notícia més important?

A l'estiu ja sabeu que passen coses:
1. S'aporven lleis contra les quals la gent quasi no tindrà temps de reaccionar: prevacacionals... preparant uns dies de descans... Pot ser que no vegis la tele o els diaris i no te n'adones que s'aprova un decret que et perjudica d'alguna manera.
2. Cortines de fum.
Mètode per a adonar-se'n que passen coses: quan parlen molt dels toros i del cine en català com ara ho fan perque es noti menys la notícia que han pactat els pressupostos amb el PP. O sigui, si us extranya que parlin molt d'una d'una cosa ja discutida o d'una xorrada és que hi ha algo a amagar.

Us deixo aquí uns links d'un diari (e-notícies) que de vegades no està malament perquè és crític. Just avui tenia alguna notícia basura derivada de la telebasura que en vista del que hi ha es veu que està feta per persones basura (èticament parlant ja que biològicament són tan correctes com els altres: vull dir que els seus òrgans serveixen par al transplantament a persones igualment. Ser un podrit èticament no contagia).
Exemple:
Petita notícia: els calerons dels diputats
Notícila a l'estil veranito

L'esmolet

2011-06-22T15:12:00.002+02:00

Al cant de tiruriii-tiruraaa, el sò d'aquell instument que simula les flautes peruanes però que està fet de plàstic, passejava un esmolet pel meu carrer.
Un sr. de > de 80 anys que portava la seva bibicleta amb aquella predra que rota empesa pel pedal de la bici.
Li he baixat tres ganivets de cuina...mai se sap. El primer dia post finalització de contracte he d'estar preparada per a tot: potser, amb el tema de tallar ja controlat, m'agafaran a un circ per fer de lanzadora de cuchillos...
El sr. que fa una feina artesanal, que després d'esmolades acariciava les fulles, que et demostrava l'afilat que ho havia deixat tallant-se la pell d'un callo de la mà (no caliaaa, que en l'era actual sabem que qui ha cosetes que s'encomanen)...m'ha cobrat 25 euros. Bé els hi he pagat després de regatejar venint de 30 euros. No paga local, tarda menys d'una hora i no ho declara a hisenda...a mi em paguen brut menys per hora de cirurgiana...!!! Però bé, així col.labores a que el sr. tingui una vida menys indigna.

Sí, tindré feina. Un contracte que correspon al 40% de la jornada...algo és algo.

Implica que em passo l'estiu a la Ciutat Comtal...ja em vindreu a veure, no, carinyets?

B77

R

Psicoproctologia i segon capítol de LBEC

2011-06-13T10:20:00.007+02:00

De petita, la Nuri, la sra. de fer feines de casa els meus avis, em va deixar un ganivet petit, que tallava molt i em va deixar tallar bajoques. Jo devia ser molt petita, devia mesurar uns 70 cm d'alçada ja que la taula d'operacions era un tamboret.

Em van dir: "vigila no et tallis que talla molt". Jo vigilava. El ganivet era de mànec carabassa i el tamboret de melamina símil-fusta. Vaig tallar la bajoca, que era de les fines, en petits cilindres.

Des de llavors que m'agrada tallar. Qui diria que he arribat fins aquí...a aconseguir una feina on el que fas és tallar i ...que les mateixes retallades m'afectarien a mí.

Com ja he dit en altres moments sóc un excedent de producció.

Tot i que em continua agradant tallar (de fet, a Holanda, per recomanació de la Cati, vaig aconseguir dos ganivets similars als de la meva infància) no em tallaré les venes...Tranquils...

Per distreure'm del tema us explicaré el segón capítol de lo barato es car:
LBEC- Capítol 2: Les taronges més cares de l'història
Em vaig apuntar a la web de Groupalia que és això que donen ofertes si un grup de gent les demana. Hi oferten cursets de fer gintonic, exfoliacions de peus fetes per peixos i altres coses que no pensaries...doncs jo em vaig comprar 10 kilos de taronges per 9,75 euros (+7 de transport)...el problema és que no vaig poder concertar dia d'entrega perquè tenia guàrdia i havia estat molt liada (el marge era de 48 hores) així que vaig pagar les taronges i no en vaig tastar ni una. 0 taronges a 17 euritosss...

Jo també us estimo

R

Qui m'ha robat el bròquil?

2011-05-28T08:30:00.008+02:00

Fent al.legoria a aquests llibres com "¿Quien me ha robado mi queso?" us diré que he trobat el bròquil que em pensava que m'havien robat.
La setmana passada em vaig portar bròquil bullit per dinar. Per feina no me'l vaig poder menjar i me'l vaig deixar en una nevera. Em pensava que me l'havien robat (la carmanyola és nova, la bossa que l'alberga molt mona,...té una explicació coherent que algú em robi el bròquil) doncs avui l'he trobat. No m'atreveixo a obrir-lo però ja l'he trobat.
És graciós aquests llibres d'empresa com el del queso que el que fan és una barreja de psicologia i pensament màgic de l'estil El secret. Alguna cosa deu haver-hi que, si penses en positiu, tot ho veus positiu.
Us comunico que estic molt contenta per haber recuperat la carmanyola. Ssssuperpositiva, osea.

Dit això, faré una sèrie de relats curts a mesura que en tingui el guió.
La sèrie es titula:
Lo barato es car o l'història de la meva vida. (LBEC)
Capítol 1: (No vé a ser més que un seguit dels texans i del futong).
L'altre dia havia d'anar de barbacoa a Vic i, en no tenir cotxe, vaig agafar el tren. Pla: anar fins a l'estació de tren amb moto i allí pujar cap a Osona.
Vaig prendre el casc de la moto a la mà i en posar-lo a l'estanteria vaig pensar: A veure si te'l deixaràs?
Tot llegint la Vanguàrdia em vaig abstreure i en el moment de baixar, evidentment, em vaig deixar el casc de la moto al tren. De moment és irrecuperable (a objectes perduts no en saben res).
Com que ja m'havia deixat un casc i els guants de la moto feia uns dies al tren i no els vaig recuperar, aquets casc era nou i tenia 2 mesos de vida (110 euros).
Hauria estat més còmode i bagggato (com els que no són el Cristiano Ronaldo...ho entendreu els polo-cracovioadictes) pujar en taxi a Vic......¿no?.

PTNS

Principi d'incertesa de Heisenberg

2011-05-21T09:43:00.004+02:00

He anat a veure una obra de teatre sobre física. Eren dos físics Heisenberg i Bohr, alumne i mentor, que postmortem disutien sobre si un físic tenia el deure moral de protegir l'utilització de l'energia atòmica per a fins de guerra. Es troben després de morts, després de la guerra, després que el país del primer ocupés el país del segon...Vé a dir que les discusions de jardí entre dos físics van poder determinar que Alemanya no tingués la bomba atòmica i evitar que Hitler la posés a la seva estanteria de joguines.

Ha estat una obra densa, ben treballada, només a càrrec de tres actors, amb una primera part de de dues hores i una segona de 55 minuts. Amb aquestes dades del temps de durada i la intensitat de l'obra vull fer reflexionar sobre les postures a prendre en quant els estímuls que recollim mentre caminem per la vida. Pots triar "La reina del pueblo": Belen Esteban o, de tant en tant, alguna cosa més.

Aquesta és una de les obres dures, complexes, que et fan reflexionar sobre els valors humans i la força directament oposada que són els interessos polítics.

M'explico: Cada físisc podia treballar o no per a construir la bomba atòmica. Moralment no ho havien de fer cap dels dos però políticament, si tu no ho feies pel teu país, els altres ho feien pel país contrari...i tu i els teus moririeu.

La política no havia de servir per tenir la manera menys dolenta d'admistrar el poder?

Perquè agafen a l'Hospiltal de Santa Tecla al Carod Rovira d'assessor cultural a un sou mensual de 6000 euros? És veritat?

Senyors, jo tinc el nivell D de català, sé cosetes de teatre i de física, encerto moltes preguntes del Trivial, sé reparar una ferida cardíaca...potser em podrien agafar a mí com assesora de cultura d'un hospital...ho faria en l'estona que queda entre dues operacions (que de vegades és molt llarga).
Ho penjo amb demora però ho penjo.

Aquesta aclaridora imatge del principi d'incertesa és de la Viquipedia

Ptns

Overdose

2011-05-15T17:04:00.002+02:00

Sobredosi d'estímuls gratificants aquest cap de setmana de primavera en que tenia mig planejat anar al Delta a passejar i fer fotos...
Per una part m'he quedat a la república diogenista independent de casa meva i he fet bastanta neteja (se'n pot fer més però pel que jo sóc ja està prou bé).

Per altra, vaig renir una posada al dia amb el Salva alhora que innaguravem l'estiu amb el primer bany al mar. Vam tancar la posada al dia amb una ensaladilla rusa, unes croquetes, unes tallarines i una mica de pa amb tomaca.

Impressionant el fet que he assistit a dos espectacles exel.lents:
El musical Oliver Twist. Tercer musical dels teianencs, fantàstics, amb una qualitat extrema per tractar-se aficionats (un és mestre, l'altre cap de l'UCI d'un hospital, l'altre treballa a la Caixa, l'altre a l'empresa familiar, els nens van a l'escola, ...). Et fa emocionar i tot.
Cal dir que he tingut el privilegi d'assistir als altres dos musicals que han representat: Jesucrist superstar i Els miserables`i per poc que pugui no em perdré el pròxim. Obligadament ho hauré de posar a recomanacions - aquí al costat.
Una representació superba del Big Banana Reunion. Ha estat a fora de l'auditori, amb sol brillant de primavera a BCN, amb un vermut negre amb gel a la mà, amb perfecta qualitat de sò i amb l'energia que desprenien els 20 components entre els quals hi ha en Joan cosinet Terol. Molt autèntic i molt professional.
Música amalgamada per nois joves que han tingut l'oportunitat de coneixer, estudiar i desenvolupar música com a ells els agrada. Jazz no sé quin subtipus (groove?) però que jo, que ja tinc una edat, he entès sense problemes (Coses bones de néixer i creixer envoltada de música...gràcies Pape).

Com veieu si em deixen un cap de setmana lliure de guàrdies el sé disfrutar a l'extrem.

Espero que no ho senti ningú d'aquest món dels que si no coves les hemorroides el cap de setmana treballant a l'ordinador et consideren un professional menyspreable...

Tranquils que aviat obriré la meva consulta de Psicoproctologia . Continuarà...

Escatxigar i procrastrinació

2011-05-04T11:55:00.002+02:00

Dues paraules que he après recentment.

Per una part, escatxigar ho diuen a Lleida (deu ser un localisme) per dir esquitxar.

Per l'altra, procrastrinació és allò de deixar les coses per més tard per falta de decisió. Ho he descobert en un llibre de PNL que em vaig comprar per St. Jordi. Es veu que porto practicant-ho bastant temps.
També diuen que l'impacte de l'estil de comunicació depèn un 55% de l'expressió facial, la postura corporal i els gestos, un 38% del tò de veu i només un 7% de les paraules... i m'ho crec.

Només és un apunt.

Rosa

La maneta

2011-04-30T23:14:00.003+02:00

No! No parlaré de la maneta del Piqué ni de cap altre dels seus membres (per les amigues que viviu fora del país la ressenya bibliogràfica és algun Cuore d'aquest mes o poseu "piquetazo" a la web).
Volia parlar del que va sortit l'altre dia en un sopar. Es veu que els japonesos, com ara el pare del Shin Chan, aquets executius agressius nipons, treballen moltes hores. De vegades fins les 12 de la nit. Com que tenen la família al poble només els veuen el cap de setmana i, després de la feina, van a un caraoque amb altres companys de feina a distreure's i a buscar afecte. Es veu que en aquests bars hi ha unes noies que et serveixen una copa, et donen conversa agradable i també et donen la maneta!!! Es procuren un símil d'afecte pagant. Es veu que la cosa no va més enllà però fan això, que t'agafen la maneta...i et deus sentir millor. És molt fort.
Sé que són una societat diferent i, a més, admirada. Em sap greu que passin aquests moments.

Ells tenen problemes i en aquest país nostre, on no hi ha problemes d'aquesta envergadura, ens en generem d'altres: multar als que van amb biquini per BCN i no esforçar-se per intentar agafar als que van drogats, a les 4 de la nit, per qualsevol de les carreteres del principat...

He dit

R

Loignorito

2011-04-15T22:02:00.007+02:00

És el Jaimito que va a una tenda d'animals. Veu tots els tipus d'animals que hi ha però en hi ha un que no coneix i li pregunta a l'amo de la tenda: -Y ese pájaro ¿cómo se llama?

- Lo ignoro.

- Pues que loignorito tan bonito!

Mira, es veu que els chistes del Jaimito sempre s'han d'explicar en castellà. Avui us ofereixo una nova mostra de lo barato és car.

Com tindré una convidada uns dies vaig pensar: li demano el futong a la Ioia (m'agrada dir futonG) i així m'estalvio diners i no cal que compri un llit....

Molt bé, doncs un divendres a la tarda, la santa Ioia desmonta el seu futon i el traginem en cotxe cap a casa meva. Deixem el cotxe en un lloc incorrecte però "només serà un momentet" i pugem a casa a muntar el futon durant uns 25-30 minuts.

En baixar resulta que la grua li ha mangat el cotxe. Agafem el taxi per anar al dipòsit municipal (9,75 euros) i paguem la multa 197 euros.

En aquesta situació es pot observar que hi havia tres opcions que haurien costat el mateix i no hauriem perdut el temps:

a) Comprar un futon nou a l'Ikea que segur que val <200 euros

b) Llogar uns transprotistes professionals

c) Pagar-li el Hilton a l'amiga que vé per una nit...

Segur que les ments avispades dels estimats lectors ténen alguna altra opció. S'accepten suggerències.

Tocats aquests dos temes d'importància cabdal en aquests dies que córren: el loignorito i lo barato es car (lo de les retallades, Japó o Líbia és d'un altre nivell) tornarem al concepte de Loignoro per ampliar-lo. Està clar que el concepte és el que importa. El concepte és el concepte ("el conceto es el conceto" parafrasejant Airbag una de les millors pelis que recordo d'estudioant on l'argument és que el novi, que s'ha de prometre l'endemà, perd un anell al cul d'una mulata...).

Quanta gent d'aquests que ens organitzen "la solució" al dèficit són del gènere Loignorito? Loignoritus massis, Loignoritus masculellis, Loignoritus spp.

Resulta que jo sóc del grup de gent que ser fer la O amb un canuto... i si vols et faig la F amb un canuto! Però no fotem! el poble ras tindria unes idees per disminuïr el dèficit:

1. ELIMINAR EL CONCEPTE DE VITALICI DEL SOU DELS POLÍTICS

Jo els donaria 4 anys perquè tinguin temps de trobar una feina. Els paguem 4 anys una calerada perquè-ves pobrets- es puguin buscar unes conferències, fer un curset de pastisseria o comprar un camió per fer de transportista...el que més els agradi.

¿Quan un polític acaba el seu mandat i deixa la feina va a l'atur? ¿Cobra el sou vitalici i també l'atur?

Ja ho diuen que "en ocasions" resulta que un dels menys brillants de la classe i un a qui li importaven poc els pacients...acaba de polític...(no boi a decir lo que he oido de alguno).

Estimats lectors podeu aportar idees per a mesures. El temps s'acaba

La foto és d'una botiga del Born on, com veieu a les imatges, hi ha un tocadisc, un magnetofon, uns transistors i uns quants rellotges de polsera als braços del protagonista...La vull compartir amb vosaltres.

Petons (No sé si el petó té copyright...si estés registrat hauria de pagar un cànon Sinde per enviar-vos-els...ja us ho diré si em multen per això).

Energyyyy!

2011-03-18T21:34:00.012+01:00

"Energy!" Era el crit de guerra d'una emissora de ràdio francesa que sentíem aquella setmana santa en què, cap als 90, vam anar al Pirineu francès (Ax-les-Thermes). El germà de la Flo ens havia deixat un apartament*.

L'energia és el que conicideix en les dues situacions catastròfiques que s'estan donant ara al món.

Per una part Líbia. És un país on hi ha gent rica gràcies al petroli. El país no és ric. Ja es veu per les imatges que rics, lo que es diu rics, no ho són els del poble ras. Es pren una part pel tot i s'usa el terme de "País ric". Bé dit això, clarament veiem que el petroli és el que ha permès a Gaddafi i els seus tenir tant poder. Petroli=energia.

Japó es veu que va progressar tant gràcies a l'energia generada per les nuclears ja que no tenien altres fonts d'energia. També tornem a parlar d'energia.

És fort que l'energia per fer anar aquest món de producció industrial sigui l'arrel dels dos problemes.

També he reflexionat sobre Xina. Fabriquen coses a sac, amb plàstic (que vé del petroli) i sabut és que les condicions laborals en moltes ocasions són infrahumanes.
És prou ètic deixar que Xina, que no tracta bé els seus xinos, sigui la fàbrica del món? Té sentit deixar que contamini sense pietat mentre ens fabrica sabates i bolsos de plàstic que els occidentals creiem necessitar?
Com ho puc fer per no comprar coses fetes a paísos llunyans (per arribar aquí utlitzen petroli) i on no es respecta l'humà?.

Sí, tinc l'armari de l'IKEA. El que feien a una fàbrica de per la zona (no sé d'on venia la matèria prima...) valia tres vegades més, també era de conglomerat i estava menys optimitzat per dins.

També tenim aquesta "ecologia relativa" on es transporten mangos- que són 90% aigua- cultivats de forma ecològica amb grans barcos que funcionen amb petroli. Ens calien els mangos aquí? Si ja se sap que no tenen ni la meitat de gust del que tenen allà.

No arreglaré Japó ni Líbia però trobo que si tot el món practiqués el CCT les coses anirien diferents.
És el Consum Conscient i Transformador. Engloba conceptes de comerç just, comerç de producte de proximitat (p. ex: Km dels aliments), estalvi en el consum diari d'energia amb l'ús de serveis públics de transport o cotxe compartit, evitar comprar objectes que no necessites, reparar objectes, acceptar coses de segona mà...

Sí que per la ràdio diuen que si no comprem les empreses s'enfonsen. Srs., pretenen que jo em compri un cotxe per a millorar la venta del parc automovilístic de producció local? ¿I si, en lloc de fer-me gastar els quartos a mi en un cotxe, féssin algo perque els calerons que es recollirien d' enganxar a la penya de estafa a hisenda o té el negoci de la droga deixi quartos allà on es necessiten?

Ja veig que són idees sense ordre i que això no és exactament una redacció estructruada. El que pasa és que ho vull dir i ho dic. Si cal ja us ho endressaré en altre moment.

R

Foto de la vila termal d'Ax-les-Thermes (Acs en Occità) a l'Ariège, al Midi-Pyrénées treta de http://www.location-ax-bellevue.com
Per cert, les termes són d'aigües sulfuroses. Això del sulfhídric és allò que fa olor a ous podrits.

* La Flo i el seu germà em van deixar tastar una beguda molt bona: Floc de la Gascogne. És un licor dolç, de color claret com el moscatell, que es pren fred i com aperitiu. Un dia a veure si n'aconsegueixo.

Diga'm agosarada

2011-03-03T22:41:00.004+01:00

Deixaré testimoni a la web per si algun dia no tinc memòria.

El tema és el següent: observin que vaig descalça. Observin que la foto no és especialment bona o colorida.

Sí és el testimoni d'un fet que en breu es relatarà...

Aquell any del viatge a l'India amb la Patrícia i la Natàlia (el 2008) havia fet el curs d'animals de laboratori. Vaig fer pràctiques a la facultat de vetrinària i havies d'anestesiar conills, peixos, rates i ratolins... Vaig sobreposar-me i com si del pas de Mahoma es tractés: "no diguis que tu no ho pots fer" i el vaig aprovar.

Vaig passar el curs dels animals però els rosegadors també m'esperaven a les vacances d'estiu. No em refereixo els que hi havia als bars o casa del nostre xòfer, quan ens va convidar a dinar, sinó als del temple Karni Mata (a la foto).

És un tempte on hi ha un munt de rates que són sagrades. Els creients els deixen trossos de dolços com ofrena perque mengin. Hi ha una xarxa perque no s'escapin per la part superior del calustre ja que van sueltes per allí...sí sueltes. Com a bon temple sagrat hi has d'entrat descalça i...per molt sagrades que siguin caguen igual, en sagrat però igual.

El dia que hi vam anar plovisquejava. "Ja que sóc aquí fem-ho bé." Descalça de veritat, res de mitjons. Vaig entrar al temple intentant sobreposar-me. Terra de marbre blanc, mullat, amb amb algunes caques de rata consagrades i amb RATES. "No te les miris gaire."La xarxa feia que algun dels coloms també volesin pel tancat sense sortir-ne. Vaig travessar el claustre amb rates negretes per tot arreu i això encara però al final, per arribar a l'altar, feia com un embut on al final hi havia el màxim de rates. En aquella sala se suposava que si veies una de les 6 o 7 rates blanques tenies bi¡ona sort i per això hi volia anar.

No se si va ser la rata del marc de la porta o la de la valla que tenia aprop del turmell que em va fer tirar endarrera. No vaig poder.

Això ha estat una de les coses que no he pogut fer a la vida perquè m'ha superat.

I ara no me'n recordo de cap més.

Papers

2011-02-20T14:28:00.006+01:00

La propietaria del cotxe és una amiga amb qui tinc en comú allò de "i on deu ser aquell paper?".

Aguardes el rebut del quadre de l'Ikea...un quadre massa car per ser de plàstic però te n'adones quan ets a casa. "Doncs el tornaré" i aguardes el rebut cada vegada a un lloc més segur. (En el cas de la Cris, a prop de la carpeta de "Papers importants" però no a dins, eh!...no us penseu).

Ahir era el dia de canviar el quadre. El paper està tan aguardat que no el trobo, no el trobo,...NO EL TROBOOOO!!!

La pitjor part d'això és que no és nou. Continuo amb uns 18 de parells de mitjons desaparellats ("va, potser a la pròxima rentadora li trobo el parió"). És una esperança que mai perdrem.

Allò d'un plastiquet que aparella mitjons no em convenç gens. Amb això dels papers i inteto fer algo però està clar que el mètode no és el correcte.

GIST TÒNIC

2011-02-13T12:00:00.003+01:00

Compost per dos apartats, els del món no sanitari podeu anar directes a l'apartat B.

A. Carta abierta al consejero catalán. Diario Médico - Jueves, 10 de Febrero de 2011 La reestructuración del sistema sanitario no implica sólo contención del gasto sino tomar medidas racionales y consensuadas.Como médico en ejercicio y como presidente del sindicato Metges de Catalunya me sorprenden las primeras declaraciones del nuevo Gobierno catalán, que señalan a la sanidad pública como causa principal del déficit de la Generalitat.Me resulta chocante que poco antes de las elecciones autonómicas del pasado mes de noviembre se inaugurasen numerosos centros sanitarios y que ahora, de repente, nos bombardeen con un discurso desolador sobre el estado de cuentas de la Generalitat.Nadie pone en duda la calidad del sistema sanitario público catalán, el mejor valorado de todo el territorio español. Esta excelencia se ha conseguido con los facultativos peor pagados del Estado, con la jornada de trabajo más larga y con un gasto sanitario per capita por debajo de la media estatal. A pesar de estos condicionantes, se sigue culpando a la sanidad de los números rojos de la Generalitat. ¿Acaso el despliegue de los Mossos d'Esquadra, la sexta hora en la educación primaria o el desdoblamiento de carreteras inauguradas hace sólo una década no han ayudado a agrandar el déficit público?Las afirmaciones de algunos consejeros acusando a la sanidad de la deuda actual no son ni exactas ni justas.Un sistema de salud gratuito, universal y de calidad es un activo que no podemos perder y que muy pocas sociedades avanzadas tienen hoy en día. Si se recorta el presupuesto sanitario corremos el riesgo de perder calidad asistencial, y esta pérdida podríamos tardar varias generaciones en recuperarla. Es necesario tener muy claro hacia dónde queremos ir e identificar qué necesidades tendrá el sistema sanitario los próximos quince años. Debemos trazar una hoja de ruta y seguirla sin interferencias electoralistas, porque no podemos cambiar de política sanitaria según el color del gobierno.La hora del 'seny' Tenemos un sistema hipertrofiado, lleno de burócratas, de cargos administrativos, de gestores, de empresas privadas intermediarias que obtienen sus beneficios del dinero público, y también de numerosas empresas públicas que arrastran un déficit desde que se crearon.Además, el sistema de salud catalán tiene que pagar un alto coste financiero por las pólizas de créditos que deben pedir los centros sanitarios concertados, ante el retraso del Departamento de Salud en el pago de los conciertos.A todo esto, la educación sanitaria de la población no es la más adecuada o, al menos, no ha dado los frutos esperados, y seguimos siendo uno de los países más hiperfrecuentadores.Consejero Boi Ruiz, estoy de acuerdo con usted en que hay que hacer cambios y reestructurar el modelo de organización sanitaria, pero estos deben ser duraderos, hechos de manera silenciosa y consensuados con los agentes sociales, políticos y profesionales.Es la hora del seny, de hacer las cosas con calma y de contar con la participación de los médicos -que son quienes mejor conocen el sistema de salud-, para que las generaciones futuras puedan heredar la sanidad que ahora disfrutamos. A T i T (per si no vols sortir al meu blog amb el teu nom)

B. Em pendria un Gist tònic a la salut del Sr. Boi en un local imaginari on la cançó de fons fos: Boi, Boi Boi...I'm looking for the future...Boi Boi Boi: I'm ready for your cut. (Pels que aquesta lletra no us diu res és una cosa -no li diguem cançó- que cantava la Sabrina: una italiana dels 80 amb unes tetes molt grans, uns texans molt petits i una mirada estàbica).

Sr. Boi, ja sé que retallarà i probablement la línia de tall m'agafi a mi quan la directriu a la sanitat és : "Noves contractacions:0".

Tinc sort que tinc molta resilència gràcies a que, a aquestes alçades, els professionals sanitaris hem desenvolupat unes característiques rares en d'altres branques que fan que ens repeteixin les preguntes: "com pots fer això (refereit a obrir algú a algú en canal)?", "com podeu estudiar tant?", "com podeu recordar paraules tant difícils?,"com podeu lidiar amb la mort?","com podeu aguantar 24 hores seguides treballant?","com podeu estar freds en situacions de gravetat vital?"com?, com?, com? i després ve el "Jo no podria" i tu penses: és veritat.

Deixant a part que no es reconegui el factor humà de l'atenció mèdica que normalment és resultat d'una inversió en tu mateix (jo m'ho he hagut de currar molt per aprendre a calmar o aminorar les ansietats alienes) diria que no es reconeix la peripècia que ha de fer el profesional mèdic en aquesta estructura muntada.

Per dir-ho en políticament correcte crec que va ser La Gran Cagada aquest pla de fer un hospital a cada dues passes. Electoralment ven molt però ja es veia a venir que no hi havia cuartos per muntar tots aquests hospitals. Ja se sabia des del dia -1.

El dia en que això es va gestar devia ser per l'època en que la Sabrina estava de moda. 20 anys després tenim el resultat: hospitals com aeroports on hi ha eco ja que no hi ha diners per ingressar tants pacients ni per a pagar els metges que els curarien les malalties que sí tenen (accepto suggerències de teràpia alternativa però hi ha coses que de moment no tenen altra sol.lució a gran escala).

No li desitjo al Sr. Boi un GIST (gastrointestinal stromal tumor) però sí que voldria que es prengués un Gin Tònic mentre s'exprem el cervell per gestionar millor el merder que s'ha muntat (Si...ja...els d'abans eren els sociates...però abans d'ells també eren vostès). "-Optimitzi Sr. Boi, optimitzi. Espavili's a buscar personal que tregui rendiment dels professionals que ja hi ha i faci números per si s'hagués de despedir algú que no curra. Elimini pseudo-gestors intermitjos ¿que no ho veu que mentre no es penalitzi per la feina mal feta o no feta sempre en hi haurà de llestets d'aquests que tots coneixem?".

Si volgués protagonisme espero que no el tingui a la Fira de Santa Llúcia del Nadal que ve. Que no el facin Caganer d'Honor. Sr. Boi, pensi, pensi o...demani ajuda.

Atentament

Una sanitària que està pensant en posar una tenda de gelats que només obri entre setmana i que mentre compres el gelat tens dret a fer una pregunta sobre salut que et serà resposta al moment.

Lloros i BMW

2011-02-06T22:08:00.002+01:00

Voldria ser ecologista i d'esquerres però no em deixen.

He sortit a les 15:35h del pirineu i he arribat a BCN a les 22h.

Una part del viatge amb cotxe, una amb tren (borreguero), l'altra amb metro i l'úlima amb taxi Mercedes.

La part del cotxe és bonica: primer veus el desviament de la Pobla de Segur (on va néixer en Puyooool! Ai!) Després desfiles per entre agulles de muntanya. Després enfiles carretera i veus tot de camps on els toca el sol. És una carretera fàcil.

Després he vingut cap a BCN. A l'estació de tren de TGN, per només 0,30 cts, he entrat en un labavo futurista-autolavable del qual no sabia si en sortiria. No tenia clar que no m'abduís en qualsevol moment. En arribar, no funcionava la màquina per on has de passar per sortir, no es volia tragar el bitllet.

La millor part és la del metro: maleta de rodetes davant i la motxilla a l'esquena (on hi porto alguna cosa que pesa com si fóssin pedres) i les botes de muntanya penjant-ne. "No em trec l'anorac que encara l'hauré de protar a la mà".
Us faré 360º de la meva postura al metro començant per la dreta: 1.Parella de Srs. de Barcelona que deuen haber agafat el metro per error. 2. Una noia amb cara moolt blanca i una mica gordeta amb un jersei dels NY Yankees i un complement: bosseta negra amb un estampat de potetes de gos color cirera i, a dins, traient el cap per la cremallera, un gos...gosset en miniatura com un bonsai de bulldog (devia fer un pam). 3. Un obès (no vull insultar, és la descripció) enfundat en un jersei blau elèctric, amb un collar d'aquests de cordó negre ajustat al coll i amb una moneda japonesa que pretenia ser la decoració quasi clavada a la pell (a aquest li feia mala olor la boca). Continuem, a 80º, asseguda, una sra. rossa tintada amb tres anells plens de zirconitas. Al seu costat una noia d'apareça normal però a les mans hi duia un artilugi: com un posallapis de plàstic que simulava un lloro en un tronc i amb flors tropicals (també de plàstic). Li deu haver regalat algú molt preuat ja que s'ha mirat el lloro amb certa tendresa i li ha fet una carícia al cap. Següent: una noia que xateja pel mòbil totalment absorta en la vida de la seva pantalla. Després unes sres. sudamericanes una de les quals habia "tomado"de més. Tanquem la circumferència.

He tingut molt temps per veure això ja que el metro s'ha avariat a Diagonal i ens hem estat una bona estona fins a saber què pasava. Mentres he pogut veure una baralla tonta de joves sudamericans borratxos.

Al final he decidit sortir a la superfície i he parat un taxi. M'ha recolllit un Mercedes.

A l'Herrera no l'he vist....ho sento, però algú ho havia de dir!

Està vist que voldria ser E i d'E però necessito un BMW...si bé em puc esperar a que el facin elèctric.

Bíter

2011-01-27T17:21:00.006+01:00

El biter Kas era el que em deixaven beure el dia de Nadal, a l'hora del vermut. M'encantava. La padri sempre en comprava i jo crec que és perque a ella li agradava molt.

L'altre dia em van dir que em notaven "bitter"als escrits del blog. No. No em considero amargada però sí amb un tò amarg.
Se m'acabarà el contracte en 4 mesos. No passaré gana ja que d'una cosa o altra treballaré però ara mateix em sento tomaca.
Això de la tomaca té una explicació. Sóc un excedent de producció. S'han produït massa metges i ara no hi ha diners per pagar la feina que haurien de fer (perque de malalts encara en hi ha). No em necessiten com a cirurgiana.
M'he format amb ganes i amb energia. Ara encara aprenc coses i coses cada dia. Però resulta que no em necessiten.
Com les tomaques, quan hi ha excedents de producció, baixa tant el preu que va per sota del preu de cost. És això el que ens passa. Em paguen (cosa que a hores d'ara ja és tenir sort) però no pel que hi he invertit i el que encara hi estic invertint.
Aquest matí. a les 7:50h tenia l'imatge dels tractors trepitjant tones de tomaques com jo.

Això em porta a pensar si hauria de fer una altra cosa. En cas de ser fustera fabricant de rodes de carro de mula, l'aparició del 600 va fer que progressivament anésin plegant. Potser hauré de plegar si no sóc útil.

Hi ha una supervisora d'infermeria que ho ha deixat i muntarà un cafè. Sé d'una neurocirurgiana que ho va deixar i va muntar una casa de turisme rural.

El problema és que jo no se què muntar.

S'accepten idees

R

Bergamota i arròs blanc

2011-01-19T22:47:00.006+01:00

Dues coses que m'agraden.

M'agrada l'aroma de la bergamota.

M'agrada el gust de l'arròs bullit amb oli i sal.

I la tercera:

M'agrada el que és British. Segurament idealitzat, m'agrada això del gentleman anglès. Suposo que ja no existeix això de l'educació. Allò del "May I...", "might I...", "should"," I would'nt dare...". Està vist que en la nostra societat no deu haver-hi lloc per a l'educació.
Per SMS gastaries molt temps en ser educat.
Dec viure en una altra època però l'altre dia, veient Peter's friends, vaig recordar que si m'agrada aquesta educació que els d'aquí anomenem "anglesa". Amb aquest discurs amb paraules sofisticades i, de vegades, amb doble sentit.

Sóc més anglesa que andalusa. No m'agrada parlar de coses sèries mentre menges uns xocos amb un manzanilla... No costa tant seure cara a cara per parlar deu minuts d'una cosa sèria com una oferta de feina p.ex.

No, jo no sóc d'eixe món. En el fons sóc més alemanoide del que em penso. I love Merkel...diu que té un plan per al 2020 tenir la meitat de parc automovilístic elèctric...això és pensar en el futur. Estratègia política a llarga distància i no això que passa aquí de "m'arreglo el meu xiringuito i després ja ho veurem".

Sense ser el Coco de Barrio sesamo podriem parlar de dreta i esquerra. Si bé no sóc de les que confon dreta i esquerra, jo no us puc donar la lliçó ja que he votat a tots cantons (menys el PP i els antitaurins i ciutadans) en diversos moments de la meva vida. Vaja, com el pèndul de museu de la ciència.
Què hem de fer? La dreta dreteja i l'esquerra, quan havia de demostrar que ARA SÍ, es desinfla i emplea el temps en xorrades de Vegueries.
L'ideologia esquerrosa és bona però quan plantegen aplicar-la no se'n surten. No es podem omplir la boca de sol.lucions idíl.liques per després quedar-se en res.
Coincideix que alguns dels meus amics més políticopensadorsdecafè (d'aquells amb qui arregles el món mentre fas un cafè) resulta que va i no voten!

Com no arreglaré l'educació del meu país (tenint els mitjans a l'abast resulta que hem triat ser maleducats, la majoria) ni tampoc la classe política (no ens aclarirem mentre això sigui un xiringuito), us penjo la web d'una noia de BCN que l'han nomenada als Grammy. Va perseguir el seu somni i l'ha aconseguit. Té una molt bona veu. Espero que escolteu algunes cançons. http://www.ireneb.com/

SF

2011-01-09T20:55:00.008+01:00

Us comunico que ja he anat a dos bars sense fum (SF) i m'ha agradat molt.

Un va ser una cocteleria de les de sortir del pas (difícil que hi torni ja que fan barreges a preu de còctel) i l'altre ha estat un cafè com alemanoide que hi ha a prop del museu Picasso (com bons germànics, en aquest ja no s'hi fumava). La veritat és que m'ha agradat. Potser tornaré a anar als bars.

Avui he anat a l'exposició del Museu Picasso i he fet com moltes vegades que sembla que esperi als últims dies expressament.

M'ha gradat veure com et mostra que va haver-hi un moment en que Picasso, admirant l'obra de Degas, l'acabava copiant (paraules d'ell) o versionant o reinterpretant.

Hi he vist de nou el quadre de La coiffure. M'encanta. Té molta força (com no sóc del ram de l'art no pretindré donar adjectius que semblarien puerils). El que sí que he tingut és els cabells llargs i embullats de petita i, quan em raspallaven amb força, el cap se me n'anava endarrera com a la del quadre. Aquí us el penjo.

També hi havia l'escultura de la ballarina de 14 anys. Bonica i delicada. M'ha fet pensar que a l'època de Degás les nenes de 14 anys sí devien ser més nenes, sense pit ni corves encara. Diuen que la precocitat de l'adolescència en les dones pot estar relacionada amb menjar tant hormonat respecte a temps passats.

La veritat és que em sap greu que les nenes d'avui perdin infància o adolescència per motius externs. Si tenss 6 anys, et cauen les dents però, fins fa 1 any, si no et regalaven coses de la Hannah Montana no eres ningú. Ara no sé quin producte americà agafarà el relleu.

En lloc de patinar pel carrer, pintar amb pintures o llegir contes infantils resulta que miraven la sexy Hanah Montana amb les seves purpurines i la seva "popularity" .

Ho dic per les filles de les meves amigues que, tot i que elles intenten no deixar-les caure en aquestes influències, hi acaben caient.

Per últim, "Els bevedors d'absenta". El color de l'absenta del quadre és lluminós i és exacte al color real. Molt aconseguit. També aconseguida la mirada absent de la dona.

Hi ha molta gent que mira absent encara avui que ja no es beu absenta.

Paritat?

2010-12-29T22:54:00.002+01:00

Fins a quin punt té sentit la paritat al govern. Si els homes i les dones som iguals, com és que s'ha de fer diferència?.
I si som diferents...pot ser que la diferència sigui justament aquesta: que a ells els agrada aparentar i elles treballen a l'ombra...

Té sentit la paritat per gèneres...no ho veig clar.

Podriem demanar paritat entre guapos i lletjos (ja se sap que als guapos se'ls obren més portes que als que no ho són), entre fills de pares sense estudis i de pares amb estudis, entre catòlics i ateus...entre vegetarians i omnívors....

Sí que la sensibiltat femenina pot aportar alguna cosa en algun cas però la Tura...va ser ben neutra, era igual que fós home o dona. Era un individu pensant.

Si la paritat porta a que la Pajín sigui la de sanitat, la que demana un temps de comprensió mentre s'acosutuma al nou ministeri....apaga i vámonos! No vull paritat. Només vull gent vàlida i compromesa independentment dels cromosomes que tingui o de si porta les ungles pintades o no.

No calia que els regalessin flors a les dones en marxar de la generalitat: no calia el gasto ni la pseudogalanteria: si som iguals, som iguals.

Jo no ho vaig veure però es veu que la Pajín portava una polsera d'aquelles d'holograma que et donen "poder". Mare de Déu.

Si paritat s'originés de parida podriem citar la Bibiana Ballbè. Aquella xica que parla molt i és "molt occurrent". En el seu moment era una joveneta graciosa que sortia a l'Sputnik però és que ara, que ja hauria d'haver madurat, me la trobo a la sopa i tot i es fa la jovenívola eterna cosa que resulta cansina. Escriu al Time Out de Cultura (al departament d'Incultura) i també al diari que el regala, l'ara. Què has di dir xiqueta? No t'he buscat a la Wikipèdia però aniria bé que tinguéssis estudis ja que si no és així tot el desplegament de mitjans que es fan per tu no tenen una explicació coherent.

Siguem positius que s'acaba l'any, el catòlic ja que el xinès i el jueu ja es van acabar un altre dia...

Sento per la tele la gent d'un debat que expliquen que no poden pagar l'hipoteca...

És l'hora del decreixement?

Us prometo un post positiu...com si us toqués un apartamento en Torrevieja, Alicante

La Cerebrito

2010-12-06T13:15:00.008+01:00

La Cerebrito era una noia lletja i amb ulleres que apareixia a un culebrón. No recordo el culebrón ni el vull recordar però era sudamericà. Entre totes les voluptuoses dones del culebrón n'hi havia una que era com un cardo, estudiava i portava ulleres que sempre li quien. Es deia "la serebrito".

Estimats, ja veiem que tenir serebrito no serveix per res.

Després d'una setmana mogudeta: el.leccions-futbol-controladors... el meu cap fa una reflexió.

M'he pres un te de nabius amb llet i m'he menjat dues galetes de canyella ara, en arribar a casa, a les 12 del migdia després de sortir de guàrdia.

Agenda dels darrers 8 dies:

Diumenge 28: Guàrdia 24h i El.leccions (vaig votar per correu).
Dilluns 29: Lliurança de guàrdia i contacte amb l'instalador de la calefacció per que vingui a arreglar el que des d'un inici va fer malament. A la nit guanya el Barça.
Dimarts 30: Feina al matí a partir de les 8h i quiròfan de tarda (acaba a les 20h)= Si descompto l'hora del dinar: 11 hores de feina.
Dimecres 1: Feina al matí i quiròfan de tarda (fins les 20h igualment) =11h
Dijous 2: feina al matí de 8 a 17h (descomptem el dinar): 8h
Divendres 4: Guàrdia de 24h. I els controladors diuen que ells no juguen, que treballe massa i que aguanten molta pressió...ves pobrets, que es quedin a casa doncs.
Dissabte 5: dormir i anar a dinar fora
Diumenge 6: guàrdia 24h.
Dilluns 7: estic a l'hospital fins les 11h col.laborant amb dues ONG: La "dóna altes sortint de guàrdia per millorar l'estada mitjana o altrament dit: peruquè estar a l'hospital 4 dies del pont si farà el mateix a casa" i una altra ONG que es diu " sí, ja sé que surto de guàrdia i no hi estic obligada però aquesta pacient està malament".

102 hores de feina en 8 dies.
La setmana prèvia: 72h.

Els amics que no treballen en això em diuen: "doncs no cobres tan poc...".
Vols dir que les coses van així? Que has de duplicar o triplicar el que es considera jornada laboral normal i sacrificar vespres de descans a casa teva per tenir un sou tirant a normalet?
Evidentment ni plus de perillositat, ni de treball nocturn ni de jornada prolongada...
Incís: Lo del pus de perillositat ho referixo cap a mi ja que tractes amb gent que et pot contagiar diverses coses a través de la sang i jo sóc dels grups que tracto bastant amb la sang...ben pensat, a vigilar que no em donin un minus de perillositat de cara al perill que poden patir els altres derivat de que jo treballi tantes hores.

Que jo també pateixo estrès i pressió directament derivats de la meva feina...que el meu serebrito ha hagut de treballar bastant per donar resposta intel.lectual i tècnica a les necessitats de la meva feina, en què, al damunt hi ha una inversió personal per que fa a dots de tractar amb la gent en situacions adverses, un compromís amb els companys i amb els pacients i una serietat en el tracte que no es reconeix. No es pot quantificar. No hi ha escales de compromís o de serietat. Si hi fóssin tampoc ho remunerarien.

I ara vénen els Sr. controladors aeris i diuen per la ràdio (testimoni d'una controladora): "Han entado en la torre de control con pistolaas y metralletaas -li temolava la veu- y yo....(desespero), ha sido muy fuerte (plorant), y yo soy una de las que está mejor".

Estimada ¿tu no cobraves per aguantar pressió? Doncs aguanta.

Un company meu, de 23 anys va veure com un pacient es suicidava davant d'ell amb un bisturí. Havia de ser atès per una ferida però, com que o era boig o anava begut o amb dues situacions incloses, estava agressiu i va agafar un bisturí amenaçant els altres i al final se'l va dipositar a la jugular, per la part que talla.
Podia ser el meu company qui hagués acabat amb el bisturí al coll.

D'això fa 2 anys. Fa 4 anys, un home de l'est, gran com un armari, estava a urgències i estava agressiu. Els de seguretat tenen quatre normes de reducció però la seva formació no és militar. El pacient impacient i agressiu va agafar una ampolla de sèrum, la va trencar i amenaçava el personal com si fós una baralla de bar amb una ampolla de cervesa trencada (allò de les pel.lícules). Cap dels professionals va prendre mal però el sr. que hi havia al costat de l'agressiu va morir d'un infart (potser per casualitat??).
Ara hi ha bosses de plàstic com a recipient dels sèrums.

I l'altre dia recordava com en un ambulatori un dia em van portar una Iguana. Nivell cultural misèrrim però suficient per tenir mòbil, cotxe i tele de plasma en aquell moment. Barri misèrrim però suficient per tenir diners i comprar-te una iguana. Un animal que tots sabem que s'adapta molt bé a Cornellà. Bé, l'individu en questió habia portat a fer una cessària a la iguana perque parís l'ou ja que no el podia parir i s'hauria mort. Va pagar a un veterinari per a fer aquest procediment. Quan apareixen els problemes entro jo en joc. Me la va portar a l'ambulatori a les 2 de la nit perque s'havien obert els punts de l'abdomen:
- Oye, pero aquí se atienden personas...
- Ya pero vosotros teneis puntos para coserla ¿no?

Tenia diverses opcions:
a) Cosir-la de gratis ja que no hauria obert visita i ningú s'hauria enterat.
b) Idem però cobrar-ho en negre
c) Idem, cobrar-ho en negre i ser centre de referència de les iguanes del Baix Llobregat cada cop que fes guàrdia a l'ambulatori.
d) No fer res. (mentre per dins m'indigna com s'abusa dels sistema i com ens foten el pèl als que paguem).

Com veieu, la Cerebrito té un disgust professional que fa un moviment pendul.lar entre el que és la presa de pèl i el poc reconeixement de la feina que fan ella i molts dels seus companys.

Sempre ens podem alegrar el moment veient com la Maria Carey innagura les "Navidades Disney"...bé això era abans ja que ara, totes aquestes xorrades distreuen cada cop menys a la gent.
Si algú de vosaltres pensa en una feina que ens permeti "L'altra via" que m'ho digui. Mentrestant: "Benvinguts a casa vostra".

Sr. Valentin playing fado (de quan vaig anar a Lisboa amb la Pilar)

R

Llista

2010-11-02T00:13:00.005+01:00

Coses que us he de dir:
- Des del terrat, mentre estenc la roba, sento un lloro que xiula la tonada de l'himne del Barça
- Va venir el xic d'Ono a posar-me internet i per sort no es va matar. Va enfilar-se a la barana sense anar lligat...
- Reus, sense el Jordà ni el Chamo, no és el que era
- Aquesta vegada no m'han robat el timbre de la bicicleta
- Aquest any he menjat molts rovellons
- Faré l'estadíastica de la tesi aquesta tardor
i .

Sobre que lo barato és car (demo)

2010-10-29T22:13:00.005+02:00

Sobre la frase que deia el meu avi Josep: lo barato surt car...hi podriem reflexionar anys seguits. Us dóno un exemple de la situació.

Amb un introducció una mica aparatosa en que ens situem en un dia de tardor (d'aquells en que et vesteixes d'hivern però al migdia fas una bona suadeta ja que el sol calenta amb molta diferència respecte a les 7 a.m.)... Bé, doncs sortint de guàrdia de Sabadell vaig arribar bastant cansada a la capital. Entre que fas una coseta i l'altra i que agafes el bus públic vaig arribar vap a les 11 al meu barri.
Em notava una mica cansada però vaig dir-me "va, ves a buscar llet i les quatre coses que necessites". Doncs mentre pensava això intentava aparcar la moto. Com que estava cansada no devia aixecar prou la cama i vaig pedre l'equilibri. No podia ni recuperar la posició inicial ni posar la cama ràpid cap enrera així que em vaig haber de deixar caure com un dòmino damunt de la moto del costat. Vaig quedar comb un sanvitx entre dos motos a terra.
Tot pot empitjorar així que vaig aixecar la meva moto, la moto del costat i , després d'explicar a un sr. que em venia a ajudar que no havia estat res, vaig anar cap al super.
Aquell dia portava uns texans de temporada, gastats però super cool i supercars. Són aquelles coses que una fa quan una es comença a fer gran: et fa il.lusió que et càpiguin uns texans modernets encara que costin un ull de la cara. Doncs dit això se'm va acudir comprar llexiu. Vaig pensar que entre la marca blanca i la Neutrex no podia haver-hi molta diferència (el llexiu és llexiu). Bé, doncs dins la línia del dia de casament, em va caure la garrafa a terra. El llexiu és llexiu però l'ampolla deu ser més dura la de marca. Se'm va acudir recolzar-me la garrafa al maluc i...es veu que tenia un foradet derivat de la caiguda prèvia així que els dos camalls dels texans se'm van tacar de gotes i reguerols de llexiu a discreció. Per 0.49 cèntims...!!!

És una clara demostració científica que lo barato és car.

Pot ser que aviat es tornin a portar els texans tacats de llexiu però a mi ja no em va agradar això als '80 així que tampoc ho portaré ara.

La sol.lució l'he trobada pintant amb un boli les taques (després de gastar-me 4 euros en retoladors amb aquest objectiu).

Estimats, en època de crisi és temptador anar a lo barato però de vegades, ja ho veieu, no és el més barato.

Contrast

2010-10-24T23:41:00.001+02:00

http://www.girleffect.org/video vs. http://www.thegirlexperience.co.uk/

CHOMSKY Y LAS 10 ESTRATEGIAS DE MANIPULACIÓN MEDIÁTICA

2010-10-23T10:09:00.002+02:00

És un d'aquells mails que t'envien.
Un cop llegit veureu que englobaria la Belen Esteban, el possible frau del Laporta, els morritos de la Pajín, lo dels toros, lo del seguiment a temps real de la cirurgia de l'obès mòrbid de 260 kg, la sagrada família i el TGV, aquest programa que no he vist en que volen fer una "senyoreta" de noies com de Vallecas (que en el fons estan encantades de dir "ejque").

"El lingüista estadounidense Noam Chomsky, célebre por su militancia política progresista, elaboró una lista de las “10 estrategias de manipulación” a través de los medios. Prescindiendo de las consideraciones ideológicas que Chomsky agrega, las fórmulas de manipulación que sintetiza son, en líneas generales,en forma alternativa y a veces simultánea.

1-La estrategia de la distracción.
El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las elites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes. La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética. “Mantener la Atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real. Mantener al público ocupado, ocupado, ocupado, sin ningún tiempo para pensar; de vuelta a granja como los otros animales (cita del texto Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

2- Crear problemas, después ofrecer soluciones.
Este método también es llamado “problema-reacción-solución”. Se crea un problema, una “situación” prevista para causar cierta reacción en el público, a fin de que éste sea el mandante de las medidas que se desea hacer aceptar. Por ejemplo: dejar que se desenvuelva o se intensifique la violencia urbana, u organizar atentados sangrientos, a fin de que el público sea el demandante de leyes de seguridad y políticas en perjuicio de la libertad. O también: crear una crisis económica para hacer aceptar como un mal necesario el retroceso de los derechos sociales y el desmantelamiento de los servicios públicos.

3- La estrategia de la gradualidad.
Para hacer que se acepte una medida inaceptable, basta aplicarla gradualmente, a cuentagotas, por años consecutivos. Es de esa manera que condiciones socioeconómicas radicalmente nuevas (neoliberalismo) fueron impuestas durante las décadas de 1980 y 1990: Estado mínimo, privatizaciones, precariedad, flexibilidad, desempleo en masa, salarios que ya no aseguran ingresos decentes, tantos cambios que hubieran provocado una revolución si hubiesen sido aplicadas de una sola vez.

4- La estrategia de diferir.
Otra manera de hacer aceptar una decisión impopular es la de presentarla como “dolorosa y necesaria”, obteniendo la aceptación pública, en el momento, para una aplicación futura. Es más fácil aceptar un sacrificio futuro que un sacrificio inmediato. Primero, porque el esfuerzo no es empleado inmediatamente. Luego, porque el público, la masa, tiene siempre la tendencia a esperar ingenuamente que “todo irá mejorar mañana” y que el sacrificio exigido podrá ser evitado. Esto da más tiempo al público para acostumbrarse a la idea del cambio y de aceptarla con resignación cuando llegue el momento.
5- Dirigirse al público como criaturas de poca edad.
La mayoría de la publicidad dirigida al gran público utiliza discurso, argumentos, personajes y entonación particularmente infantiles, muchas veces próximos a la debilidad, como si el espectador fuese una criatura de poca edad o un deficiente mental. Cuanto más se intente buscar engañar al espectador, más se tiende a adoptar un tono infantilizante. ¿Por qué? “Si uno se dirige a una persona como si ella tuviese la edad de 12 años o menos, entonces, en razón de la sugestionabilidad, ella tenderá, con cierta probabilidad, a una respuesta o reacción también desprovista de un sentido crítico como la de una persona de 12 años o menos de edad (ver Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

6- Utilizar el aspecto emocional mucho más que la reflexión.
Hacer uso del aspecto emocional es una técnica clásica para causar un corto circuito en el análisis racional, y finalmente al sentido crítico de los individuos. Por otra parte, la utilización del registro emocional permite abrir la puerta de acceso al inconsciente para implantar o injertar ideas, deseos, miedos y temores, compulsiones, o inducir comportamientos…

7- Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad.
Hacer que el público sea incapaz de comprender las tecnologías y los métodos utilizados para su control y su esclavitud. “La calidad de la educación dada a las clases sociales inferiores debe ser la más pobre y mediocre posible, de forma que la distancia de la ignorancia que planea entre las clases inferiores y las clases sociales superiores sea y permanezca imposibles de alcanzar para las clases inferiores (ver ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

8- Estimular al público a ser complaciente con la mediocridad.
Promover al público a creer que es moda el hecho de ser estúpido, vulgar e inculto…

9- Reforzar la autoculpabilidad.
Hacer creer al individuo que es solamente él el culpable por su propia desgracia, por causa de la insuficiencia de su inteligencia, de sus capacidades, o de sus esfuerzos. Así, en lugar de rebelarse contra el sistema económico, el individuo se autodesvalida y se culpa, lo que genera un estado depresivo, uno de cuyos efectos es la inhibición de su acción. ¡Y, sin acción, no hay revolución!

10- Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos se conocen.
En el transcurso de los últimos 50 años, los avances acelerados de la ciencia han generado una creciente brecha entre los conocimientos del público y aquellos poseídos y utilizados por las elites dominantes. Gracias a la biología, la neurobiología y la psicología aplicada, el “sistema” ha disfrutado de un conocimiento avanzado del ser humano, tanto de forma física como psicológicamente. El sistema ha conseguido conocer mejor al individuo común de lo que él se conoce a sí mismo. Esto significa que, en la mayoría de los casos, el sistema ejerce un control mayor y un gran poder sobre los individuos, mayor que el de los individuos sobre sí mismos."

That's life

La Dolce Vita

2010-10-22T23:05:00.005+02:00

Ei! que la pel.li és un toston. Té moltes imatges fellinianes, com li toca, i probablement tinguin molt sentit algunes coses però dura més de 2h 40 m!
En realitat no sé quant dura perquè després d'aquest temps el DVD de la bibloteca estava ratllat i no vaig veure el final. És una mica igual ja que eren flaixos a la vida d'un periodista. Cada flaix era una petita història que en si podia ser interessant però si poses 28 petites histèries sense enllaçar es fa una mica pesat.

Aquestes mítiques seqüències no transmeten més que la foto. Un que venera una estrella i ella que no li fa ni puto cas. Sepre mira a l'horitzó. Nòrdica i freda. I ja està.

Res com Ammarcord

Això sí que és la dolce vita

B7

Banksy

2010-10-12T18:52:00.008+02:00

He vist la pel.li del que fa aquest graffiti.
Els graffitis que fa són copsadors perque es barreja innocència i un missatge important.
La pel.li és super bona perquè gasta un humor britànic molt agut (que ja sabeu que m'agrada).
Ve a dir que no qualsevol cosa és art i tampoc qualsevol cosa és un graffiti amb expressió. Entre coses etiquetades d'art hi ha "coses" amb molt menys missatge de alguns graffitis.
Aquí us deixo una mostra de Street art (això és el mur de la vergonya d'Israel) i us convido a veure la pel.li: Exit trough the giftshop.

http://www.youtube.com/watch?v=GTlm6dU2xHk&feature=player_embedded

Per cert, ell tamé ha fet un capítol dels Simpson on tracta l'externalització de la producció de la sèrie a Corea del Nord. No es veurà fins el 2011 aquí però no ens el podem perdre. Recomanat.

Estudi científic vs. crítica deconstructiva

2010-10-08T17:54:00.004+02:00

M'agradaria avaluar d'aquí a 15 anys:
1. Si els SMS generen artrosi del primer dit
2. Si tant mirar la pantalleta del mòbil i del MP3 ens convida a augmentar la miopia
3. Quant temps s'empra en descaragolar del cables de l'MP3.

Això últim em fa molta ràbia: haber de desenredar cada dia 2 o 3 vegades el cable. ës per això que jo he aconsguit plegar-lo d'una manera que es desenrotlla ràpid. A més el poso en una bosseta (això va dedicat a la Cris).
Actualment al bolso hi porto: un necesser per les pintures, un pel raspall de dents i la pasta, un moneder on hi poso els auriculars, el bitlleter, una agenda clàsica, una Moleskine per prendre apunts de la vida.

Uns dels darrers apunts que he près són "es la primera vez que alguien lanza una arma arrojadiza en la sacrosanta casa de las cortes valencianas".
Ai mare! Trobo tan rància l'expressió. La van dir a les Corts el dia en que un parlamentari va llençar una pedra. Estan aquí al costat, em cauen bé, tenen paraules que m'encanten, però de vegades els valencians(aquests més peperistes-provincians de capital) semblen viure 20 anys endarrera. No hi fa res que tinguin lo del cirquït urbà de formula 1. Si un és ranci, és ranci.
Avui el Guerra ha dit "la srta. Trini" per referir-se a la Trinidad Jiménez. Cutrerio caspós.

Si nosaltres hem de pertànyer a espanya ens hem d'ajuntar amb aquests i això és d'un cutrerio que no se si aguantaré. Senyoreeeta, jo no vull jugar amb aquests nens!

A València tenen el cirquït urbà però nosaltres a BCN vam tenir "La festa del cel" que va fer qusibé el mateix soroll. Vaja, que els de Red Bull paguen una calerada per fer sobrevolar BCN amb avions de piruetes i amb tot el soroll i contaminació que ho acompanya. Va set molt impertinent.
Normalment, el cap de setmana la gent vol descansar. Doncs bé, vaig sentir un soroll d'avió molt fort i vaig sortir corrent a veure si s'estrellava contre la Torre Agbar. Ah! no, resulta que és una activitat de la ciutat que, diguem-ho ara ja, ens taladra a tots als que ho volen veure i als que no.

Els avions feien soroll i l'helicòpter que els vigilava també. A part de la despesa energètica inútil ens val taladrar amb un sorollam molt molest i sense demanar-nos disculpes. A aguantar xiquets que per això és una ciutat.
No, no, no (com diu l'Elna) les ciutats de veritat no ho farien això amb l'ombra del terrorisme tant a prop. No ho faria Sanfrancisco ni Paris ni Londres ni NY ni Delhi ni Benidorm.
Però BCN sí.

Contaminació atmosfèrica i acústica. Abans, la festa del cel era fer volar estels. ¿No s'havia de ser més sostenible i ecoconscient?: pel forro una vegada més.

Tinc pendent un tema molt mono: el tema dels gossets a la ciutat. M'havia quedat penjat des de les vacances d'estiu. A Menorca quasi ningú tenia gos o al menys als pobles. Es veu que la gent ja està satisfeta amb la vida que porta i si vol anar a passejar ho fa sol, no necessita el gos. O potser el ténen per anar a caçar.
A BCN la gent necessita gossos perquè tohom se sent tan sol que n'han de tenir un per que els tregui a passejar i poder fer-los-hi la genuflexió per recollir-li la caca calenta. Hi ha una opció que la gent ha pres com norma: quan plou "no cal recollir-la ja que la natura ho rentarà". És llavors el dia en que relliscaràs i quan assequi la pluja sertiras aquella flaireta humida que vé de terra. Els efluvis: "Eau de Barcelonne".

Sempre millorant la qualitat de vida de BCN...sense parar.

Bé, de segur que tinc coses pendents a dir però ara no em vénen així que tanco el post.

Besets

Pipes amb gust de menú burguer

2010-10-04T12:33:00.003+02:00

La revista Clara, on habitualment pretenen donar algun consell de dieta sana i tot això per que la gent es senti bé (al menys mentre ho llegeixen i fan un pseudomigpropòsit de fer-ho), expliquen que hi ha unes pipes amb gust de menú burguer. Això és una pipa amb gust d'hamburguesa, patates fregides, quètxup i maionesa? Ai, que potser té gust de pipa i tot. Bé, és una pipa creada per a captar el públic adolescent...que no quedavem que un de cada 4 adults era obès a Espanya? Fills meus, no ho arreglarem.
Aquesta setmana passada operaven, a bcn, a un noi de 260kg.

L'obesitat mata. És veritat. La fam mata però l'obesitat mòrbida també. Si ets obès i tens una infecció de segons quin grau pot ser que no se'n surtin. Per no parlar d'altes afeccions: diabetis i els seus infarts, SAOS, si se'ls acudeix fumar...

Tot col.labora. Es pot al.legar que la població no té informació que l'obesitat i fumar poden matar i combinar-ho amb la cosa que la gent, genèticament pot estar addicta a alguna cosa (ja fumar, ja menjar).
És clar, el fumador total o l'obès mòrbid no tenen la culpa de ser-ho. És com si ells no governessin el seu cos, com si fós un ent aliè que els porta a fumar o menjar en exés, com si no coneguéssin la definició de termes com la voluntat, l'esforç, el sacrifici i la repressió que ha d'exercir un sobre un mateix si es pretén deixar o disminuïr el consum o la ingesta.
És ben occidental i modern justificar-ho així. Seria massa budista o ioguístic dir que no cal el tabac o menjar en exés per intentar pal.liar les ansietats generades per la vida. Que una mica de reflexió o esport hi poden fer molt. No, això no ens interessa: voleeeem pipes menú-burgueeer!

A partir de quan es responsabilitzarà cadascú de la seva salut?
Segur que no em votarien si proposés un carnet on constés quans avisos tens després d'un infart que no hauries de fumar i les vegades que t'ho passes pel forro.

Repetidament les meves idees polítiques no són populistes. Així que aquest any no em presentaré, tampoc. No podreu votar el PPIFCB: Partit Per Intentar Fer Les Coses Bé.

Aneu pensant a qui votareu...

Besets

Altrugoïsme

2010-09-16T15:16:00.005+02:00

Conec una persona que donava sang, per altruïsme, però ella s'havia de prendre ferro perquè tenia una mica d'anèmia...
Com ho veieu?
Just aquest cap de setmana, a la vanguàrdia, escribien sobre que l'home com a ésser necessita ser una mica altruïsta per què funcioni com espècie.
Que l'egoisme extrem ha portat a pensar cadascú en ell i així hem arribat a la crisi.
Per altra part, al dominical, deien que en l'altruïsme hi ha una part d'egoïsme.

Tot és una mica enrabessat però és veritat que l'espècie fracasaria si no ens ajuessim els uns als altres. Exemple: nens petits que no tenen pares moririen ja que no es sabrien procurar el menjar.
Sí que és veritat que l'egoïsme individualista ha ens ha portat a la crisi.
Però també és veritat que en l'altruïsme sovint i ha una recompensa la majoria de vegades subconscient.

Reflexioneu sobre lúltima vegada que heu sigut "altruïstes". Segur que una part de benefici propi hi trobaveu. Si la satisfacció de fer-ho. El sentir que ajudes...Això és bò per a un i a més per a d'altres.

Jo no em sento molt altruïsta. No tinc ganes de pertanyer a cap onagé (no sabria quina triar).

L'altre dia, la Teresa em va explicar que té un pacient molt descuidat, que acumula molts llibres i que és molt llegit. Té Parkinson i això fa que sembi lent però mentalment és molt brillant. Es veu que des del centre de salut s'havien plantejat buscar ajuda de voluntaris d'una oenagé que fan companyia a la gent gran. "Em van dir que les voluntaries que hi ha probablement no poguéssin mantenir cap conversa amb ell". Vaja, quee ser llegit t'aïlla en totes les èpoques de la teva vida. Potser al pacient ja li anava bé tenir una sra. que el visita durant 1 hora dos vegades a la setmana i fan un te i potser ella parla d'hules, de l'últim capítol d"Amor en tiempos revueltos" o de l'última pelrruqueria que ha trobat pel seu gosset, el Treski.

La ment humana, tant valuosa, acava essent un problema en sí ja que si la nodreixes massa es veu que després no tens amb qui parlar i t'aïlles (suposo). L'àvia d'un amic deia "Masses llibres, masses llibres. La vida no està als llibres".

Com la vida tampoc no està a la feina.

He fet molts posts hospitalaris però en fer 10 guàrdies al mes no podiem esperar menys (1/3 dels dies dormo a l'hospital).

Aquest mes ha estat millor: la boda de la Núria i de l'Estela. Les dues ha significat una bona reunió amb amics a més d'acompanyar els protagonistes en un dia molt especial per a ells.

Tornant als individualismes: es veu que els ultradretans d'Europa (Suècia repeteix) són fills del maig del 68. El moviment pendul.lar habitual de les coses ara ens toca aquest extrem. Espero que no falti gaire perquè el pèndul torni cap al centre.

Besets

Carme d'Arc

2010-08-29T20:48:00.004+02:00

No tot és un desastre això de ser abanderada de la Salut...o al menys Joana d'Arc (per lo de l'armadura, l'espasa, la lluita i alguna que altra taca de sang).

La veritat és que darrerament hem tingut una pacient molt carismàtica (en veritat vull dir "exepcional" però no seria políticament correcte ja que tothom se sent especial i exepcional i seria com fer una discriminació positiva-cosa que no s'hauria de fer però de vegades passa-però en veritat sí que era l'exepció en quant a la intensitat amb que vivia la vida i la força amb què afrontava la malatia a part d'altres coses bones que tenia)
D'entrada era molt xerraire i molt llesta. Això feia que entrés a la teva vida i tu a la d'ella sense voler. Feia un anar i venir de converes atropellades (vola parlar de tres coses en el mateix moment) i tenia molta energia. Suposo que sense la malaltia devia ser com un tornado quan passa per una biblioteca.

Bé, era química, nascuda a Berga. De petita havia viscut fins als 12 anys en una colònia industrial on els seus avis portaven la fonda de la colònia. Es veu que el pare va decidir de marxar de la colònia perque va veure que això s'acabava.
Sabeu que a mi m'havia agradat això del fenòmen de les colònies, no? doncs em va explicar que els seu avis tenien "de propietat" les neveres i altres coses. Això suposo que donava un estatus ja que es veu que els amos de la colònia no sols eren el amos de la teva vida, del teu cos, de la teva ànima, de la teva sort sinó que també eren els propietaris de les cases i de molts mobles dels que hi havia. És com dir "però no era soldat ras, eh!"
Vaig llegir el llibre "Olor de colònia" que és un llibre que reflexa les coses de la colònia fetes en novel.la. A mí em va agradar. També la part bona és que la Laura Alcàntara (l'escriptora originària de Puigreig, que es pronucia Purreig) és una senyora de 65 anys que ha esctrit la seva primera novel.la ara. No havia anat a escola en català però va aprendre'n i va aprendre a redactar i va escriure un llibre. Admirable. Un bon resultat.
Tornant a la pacient, vam començar a xerrar de cuina i em va dir que ella era química i que "no coneixo cap química a qui no li agradi cuinar". La meva mare és farmacèutica i també li agrada molt cuinar. He de dir que les homòlogues de la meva generació: una amiga meva química i una farmacèutica (Mariona i Maite em temo que sou valtros) lo de cuinar no és el seu hobby. Els temps canvien, Carme. ja ho veus.
Tornant a la cuina: vaig aconseguir que em donés dues receptes de la seva àvia. Em va fer molta il.lusió que me les regalés. Una és de espatlla de xai lligada amb ceba feta en cocotte a foc leeeeent i l'altre és la de Rap al safrà (ja tinc el rap i ara recordo que m'he deixat les tomaques fora la nevera...). La faré un dia d'aquests. Em farien falta els comensals. Ja pensaré en algú.

Concloc que a qui li encurioseix la natura i li agrada viure li agrada menjar i cuinar.

Una vegada, veient-me cuinar em van dir que els estranyava que fos cirurgiana ja que tenia tot molt escampat i em queia la farina per terra.

Una vegada, veient-me operar emb van dir que era del format "ui! que amb l'agulla he travessat una mitocòndria".

Tranquils que si mai us he d'operar no em cauran els budells per terra com si fos farina o la pela de la ceba.

De totes maneres, a l'entdada prèvia citava el Ferran Adrià. És un filòsof de la cuina.

Es pot ser filòsof però si no te'n recordes de beure aigua la ment es pansirà com una pansa de Chennin blanc.

Es pot ser artista de la cuina però si no tens salut: apaga y vámonos.

Tot i la importància la salut física i dels que intentem posar-hi pegats físics perquè el cos permeti mantenir la ment, no està especialment ben reconegut.

Sigui dit que un cop s'aconsegueix salut física, amb la salut mental que cadascú faci el que pugui. Aquí (a part de la feina que puguin fer l'Amaya, el Joan i altres com ells) la gent s'hi aplica molt poc.

Estimats. En Pannikar s'ha mort. El seu cos s'ha mort però s'ha emportat la seva ment i no se'n podrà fuïr més en directe. Així com la Carme. Al seu funeral vaig sentir la frase de dos que es consolaven l'una deia a l'altra "Has tingut sort de conèixer-la". I és així.

R

Matalassos esferificats a l'aroma oceànic.

2010-08-19T12:42:00.005+02:00

Que el Ferran Adrià faci anuncis de matalassos Pikolin això és la crisi.

Dins de la crisi és curiós que la gent compra ambientadors per casa que oscil.len entre 3-5 euros i en canvi diu que està de crisis i per això compra aliments bàsics més barats. La gent, en situació de crisi, continua redecorant la seva vida.

L'encertada frase de Redecora la teva vida de l'Ikea, a hores d'ara, amb la maduresa actual, entenc què significa: estàs tan buit per dins que amb unes cortines a 4 euros, un gerro a 3 euros i una estora a 9 euros pots veure la vida d'un altre color.
Sí, serà el color de moda i que tots els productes del comerç injust lluiran aquest any però seria més convenient fer introspecció i anàlisi de la situació de de cadascú. Per una part surt més car i, per altra, pot ser que et disgustis en descobir-te a tu mateix. Però a la llarga acabes essent un adult amb el cap ben moblat i això no té preu.
Llavors pots dir: Benvinguts a la república independent de la meva ment.

Besets

Ah, com no sé fer pàgines web faré un blog paral.lel on hi constaran reconamacions de coses boniques a fer a la vida. Boniques des del meu punt de vista...

Relat d'estiu

2010-07-14T16:23:00.004+02:00

Ahir em va demanar diners pel carrer una Sra. amb un bolso de Prada (fals suposo).

L'altre dia, un gitano que venia colònies a terra prop de la parada del bus em va dir "Anda, la quieres golerla", la colònia.

Fa dos dies vaig operar una Sra. de 69 anys que fa 9 anys que ha començat a fumar. Per nervis, feia 2 setmanes que fumava 2 paquets. Resultat: broncoespasme refractari als fàrmacs mentre l'operavem de l'hèrnia. Al final va respondre a la medicació i no es va morir. Es vol operar del genoll (pesa 120Kg) i de l'esquena....és com l'Ikea: tries el que vols i ho tens...doncs no! Si no es pot aconseguir copagament s'ha d'aconseguir corresponsabilitat. Si està nerviosa i ha de fumar com una beneita...tranquila sra., que si es descuida aconsegueix el trankimazin etern que és la mort (broncoespasme és que se't tanquen els bronquis i no pots respirar ergo...).

Avui hem tret mig fetge a un sr. que té metàstasi de càncer de còlon (encara pendent d'operar) i volia que "de passada" li traguéssim una piga de la cama. Xato, primer has de sobreviure a l'hemorràgia, la insuficiència hepàtica normal en el cas d'hepatectomia, sortit de l'hospital sense cap infecció ni sèpsi per catéter....després, treure't mig colon, i si després estas viu ja et traurem la piga i et farem un tatuatge si vols. Potser és per no adonar-se de la gravetat voluntàriament es concentra amb la piga però ¿ és que la gent no s'entera que això va en sèrio?
Curi'm el càncer i de passada em fa les celles o em talla les ungles dels peus (¿no que tenen tisores al quiròfan?).

Dins a casa meva fa 30ºC.

Vaig a uscar el bus

Grec: 4 euros

2010-07-04T20:57:00.003+02:00

No em faria res que els del Festival Grec m'haguéssin pagat 4 euros.
Situació emblemàtica: Biblioteca de Catalunya. Tª 28º. Interior.
Una divertida obra però poc aire condicionat fan que una sra es maregi: hi ha algun metge?. Salto i sembla que es tracta d'una lipotímia. El fet que un segui metge sembla que fa que els altres no puguin fer res: jo sóc metge però costa molt aixecar una Sra. de 70 kg, pes mort. Vaig haver de dir: sóc metge però¿ algú em pot ajudar a aixecar-la per estirar-la a terra?
Al final ho vam aconseguir.
Que jo posés la ma a l'aixella suada de la Sra. (que era molt neta) o a la boca per treure-li el xiclet(boca que acabava de vomitar) no passa res, sóc metge. Que jo utilitzi el que sé per constatar que no té un atac de cor: no passa res, sóc metge.
Que jo desenvolupi la meva feina en un moment en que els advocats, bibliotecaris, els controladors aeris o els rentavidres estan de lleure com jo, no passa res, sóc metge.

Doncs resulta que sóc metge a costa dels diners dels meus pares i del temps de la meva vida que hi he invertit. No passa res, sóc metge.

Però ser metge en aquest país et dona com un deute social imposat que s'entèn que tu hauràs d'ajudar. Estic d'acord en ajudar. Però m'agradaria que se'm reconegués. No cal que em posin en un quadre d'honor del Grec. Si em paguéssin 4,5 euros em donaria prou per omplir el dipòsit de la moto* per anar a treballar. De vegades fas de metge en llocs prou elegants com perque tinguin una deferència i et convidin a alguna cosa. Aquí no. No passa res.

Que lo de la Sra només fos una lipotímia m'alegra ja que un infart hauria estat pitjor. Salut sra.!

Però aquest "no passa res" no m'alegra. Sí que passa.
Sense ser funcionària (contracte d'11 mesos) també em treuen el 5%. El gas pujarà un 2%(al 8%), l'iva per pagar les obres o l'ampolla de llet també. Però no passa res, sóc metge. I de què serveix?

Com dic amb els meus amics, una carrera serveix per tenir el cap instal.lat i fer algun comentari ocurrent quan vas a un sopar de grup i ja està.

Amén

*Nota de l'autora: vaig en moto fins la parada de bus amb el qual travesso polígons industrials per arribar a l'hospital...perquè no puc pagar les despeses que genera un cotxe a BCN per les poques avantatges que aporta.

Peretes de St. Joan

2010-06-21T21:08:00.002+02:00

Ai que bones que eren!
Avui n'he trobat en una botiga. Crec que és una Sra de les Terres de l'Ebre i per això encara entèn la tradició encara que econòmicament no surti a compte.
Les fruiteries Xines que proliferen rebentant preus i carregant-se els venedors habituals es diuen noms com ara: "Fruita fersca Xung Li", "El rebost de l'hort 3" ...eh? perdoni? si al rebost justament hi ha el menjar no fresc...i no la fruita i la verdura. Es que no eneten res.
És clar que jo tampoc entenc el xino...però no vaig allà a ver que menguin l'arròs en forma d'arròs negre(que , per cert, m'agrada molt).

Al davant de la Fruiteria Neus on tenen peretes de St. Joan i nous amb closca hi ha una cistelleria. Es veu que és una Sra. que es diu Rosa i ha sofert mobbing immobiliari.
Hi he entrat per veure si li comprava una caixa de mimbre i així podia fer negoci al petit comerciant però m'ha tractat fatal. Sortia de guàrdia i hauria comprat qualsevol cistella-que-no -necessito. Però el que sí que no necessito és intentar fer que el món millori a costa que em tractin malament a mi. No estic per òsties. Per dir-ho d'una manera fàcilment intel.ligible.
M'he adonat que "mimbre" deurà desapareixer, que no membre, espero.

Ja no aniré a les Fruites Pasqual, que eren els de Lleida. Potser els passaré a saludar un dia. Sempre et regalaven unes cireretes, un plàtan per anar a la feina. Eren careros però molt amables. Són de Vilanova de Segre (crec). No em fa res que siguin careros els de la fruita. Els del Massimo Dutti també ho són i sense mèrit ja que no s'acotxen a collir enciams.

Una de les avantatges de no viure en una zona IN és que potser no sigui tan car el menjar i les coses per aquí. Amb els temps que córren ja va bé.

Per cert, he trobat rajoles del terra del WC molt semblants a les que habien trencat els artistes només en col.locar-les.

En el fons, el problema de les rajoles comparat amb un càncer o amb l'Holocaust és una xorrada integral. Lamento haver-m'hi preocupat els minuts que m'hi vaig preocupar.
Trobo que està bé relativitzar les coses de tant en tant.

Fixar-se en les coses boniques: les liles que veig quan passo amb la moto a les 6:45 del matí, el clatellet de la meva neboda, l'olor del gessamí o de la crema hidratant de maduixa tan artificial que sembla natural quan les maduixes naturals feien olor de maduixa natural.

Benvolguts, fins aviat

R

El meu carrer

2010-05-28T10:24:00.006+02:00

Com una redacció de segon de bàsica us diré que al meu carrer hi ha de tot. Hi ha una botiga on venen trens, una botiga de petardos i un bar on hi ténen un ànec turquesa a la nevera- aparador on es veuen trossos de vedella i el peix sencer que un dia o altre cuinaran.

Com veieu al meu carrer hi ha de tot. Ironia que es diu carrer Independència en el moment que t’adones que, quasi amb 40 tacos, encara no ets independent. Resulta que és el nom d’una batalla. Vaja, resulta que l’agresivitat em persegueix o la persegueixo? Deixem-ho aquí.

Per descarregar agresivitat d’una forma socialment aceptable podria fer kick-boxing+ tir al plat i encara hauria de fer alguna cosa més. Es veu que tir al plat és molt cari i lo del “kick”: no em ve de gust que m’arriin patades al genoll operat…una opció és ser cirurgiana militar i anar amb helicopter per les guerres. M’haurien entrenat a disparar i portaria pistola al cinturó. El problema és que no em veig com la Rosa de España. Sí em veig amb caçadora de camuflatge i armilla antibales però lo de la roja y gualda a l’espatlla esquerra y hablar todo eL día en La Lengua madre de los vecinos com que no.

Avui faig una caipi al terrat per celebrar l’Indepence day, o la nova feina, o la revetlla de St. Joan (he comprat pets de monja), o “el porque hoy es hoy” o “el porque yo lo valgo”. És igual el títol. Acabes veient que, sense ser dependencia, t’agrada percebre que els que tu aprecies també t’aprecien. Potser sí que començo a ser independent.

Make an educated guess...

2010-05-21T14:56:00.002+02:00

La frase que diu el Malkovich a l'anunci de Nespresso quan el Clooney arriba al cel.
He trobat això a la Vanguàrdia, us ho penjo.

R

La resposta

2010-05-17T12:20:00.004+02:00

The answer is blowing in the net

Sap greu ja que aquest carles martí sembla jove i emprenedor però tampoc m'he de deixar guiar per les aparençes...bé el millet sembla un vellet indefens com els que jo atenc. Adonin-se que els noms estan en minúscules i no per error.

El circ

2010-05-10T09:19:00.004+02:00

En època preelectoral: pallassades a domicili carregades de populisme barato en un moment en que no hi ha quartos.

Tothom ho veu que no és el moment de redecorar la ciutat a no ser que tinguis uns cosinets que tenen empreses de tramvies, de planter de palmenres, de mobiliari urbà i altres coses que es necessiten per fer un carrer. Espero que això faci que no surti reelegit.

Imatge treta de la Vanguàrdia.es

Jazzmin

2010-05-06T16:52:00.003+02:00

Al barri hi ha una senyora que té una sabateria. Porta una trena rossa, deu pesar 130 o 140 kilos, té un gosset petit blanc i avui he vist que llegeix novel.les de Jazmin.
És d'aquelles filòsofes de barri que quan vas a comprar sabates per peus dolorosos sempre et deixa anar una teoria. A la paret hi té penjat un cartell amb una cita d'Einstein que parla de la crisi i les oportunitas que brinda a l'intel.lecte.
Porta una crossa perque els genolls li fan mal. Potser si fes el pronokal baixaria de pes una mica però no se si se'l pot pagar.

Hi ha gent que no s'hauria d'extinguir però en realitat tots ho farem.
Penso que sí val la pena cuidar-se una mica ja que la riquesa humana que acompanya el cos de molta gent duraria una mica més amb 20 kilos de menys.
També és veritat que de vegades el cos et soreviu a l'ànima i això tampoc és bo.

Aquesta setmana passada s'ha mort un Sr. de Reus que era jazzístic. Era el Jaume que organitzava el festival de Jazz de Reus. Habia estat pel món amb això del Jazz i va engrescar a dos cosins meus a viure el món de la música per aquest camí. Estan molt tristos perque és una gran pèrdua. Ja era gran però ¿si no hagués fumat?

Per a ells era un referent. Deu ser trist el moment en que perds tots els que eren referents per tu.

Estimats, intentaré ser positiva al pròxim post.

Apunts

2010-04-21T13:29:00.003+02:00

Coses que han de constar a l'història:

En un intent d'ensenyar lògica a la meva neboda, ma germana li va explicar:

- Addesso sei una bambina, dopo serai una ragazza e dopo una si...(s'esperava signora)
- Simieta

Si el que sembla lògic és l'evolució: nena-noia-dona, a la neboda li va semblar que després de noia venia el mono-simi, vaja, la simieta. Potser no va tan equivocada.

Les frases del YoguiTea:

Love what is ahead by loving what has come before

Happiness is taking things as they are

El festival de música antiga que ha començat: a L'A. Hi ahurà música pels carrers també a Antiqva.

Tanco ja que estic a mig menjar la feijoada adaptada a recepta catalana pq només tenia butifarra negra

Kyrie

2010-04-19T07:12:00.009+02:00

Nit de divendres 3 matí: "20 de abril del 90" - Celtas cortos

Nit de dissabte 5 matí: Lady Gaga

Tarda de diumenge: Missa en si menor de Bach o BWV 232(Bach Werk Verzeichnis = sona fetzgaixnis)

Ojo cap de setmana!!!

Lo primer va ser a una festa titulada "Frigopié" que era per a gent nascuda als 70. Per tant posaven música de la nostra joventut. Quan vaig sentir aquesta cançó, que em portava a l'època del Pato Loco i el Flowers, vaig pensar que aviat (concretament demà) farà 20 anys d'allò. ¡Qué fuelte!

Lo segon va ser en un local de les Franqueses on vam anar amb l'Isa. Em va recordar al Carnaval passat. Després de molts anys vaig anar de carnaval i ja no és el que era. De joveneta significava transgressió, atreviment i per tant diversió. Pseudotransgredir ja no em diverteix.

Després de dubtar entre Lady Gaga i en Johann Sebastian crec que em quedo amb aquest últim.

Va ser en Savall i els seus que van interpretar la missa i va ser molt bonic. És una altra dimensió.

Per sort hi vaig anar amb la Pilar (que sap moltes cosetes de música) i el Dani (que és melòman i alemanoide). Mira, jo asseguda al mig em vaig nodrir dels 2. Jo els vaig enriquir la vida amb una melmelada de pebrot del Bierzo i un imant per la nevera. Bé, no sempre es pot estar al nivell...però vam disfrutar.

Em va fer pensar que potser sí que val la pena aguardar-me per aquestes coses. Feia temps que no sortia de nit i, a part del xiulet a les orelles que et queda l'endemà i l'espessor mental derivada d'inhalar el fum dels altres, podriem dei que la nit no m'aporta gaire.

Per anar a sentir música aconsellaria de no portar l'MP3 a diari massa alt ni sortir de nit on hi ha músiques estridents per no fer lesió acústica, de no fumar per no ser un MPOC que no pot parar de tossir mentre està en un concert, de fer psicoteràpia per no tenir tics nerviosos com ensumar, tossir o aclarir la gargamenlla quan s'ha d'estar callat i de treure les Juanoles de la caixeta abans que comenci el concert. Amb això ja en teniu prou. A disfrutar!

i per tancar

"Kyrie es el caso vocativo del sustantivo griego κύριος (kyrios: «señor») y significa «¡Oh Señor!». Eleison, en griego ἐλέησον, es imperativo del verbo ἐλεέω "compadecerse". (Copy-paste de la wikipedia).

Aquestes paraules que sonen tan bé diuen: Senyor tingueu pietat.

Vaja!

Ale, a fer feina que per això m'havia aixecat.

The pyramid

2010-04-14T21:30:00.006+02:00

No és una piràmide del més pur estil esotèric.

Es tracta de la del Maslow.

Em quedo al segon esglaó: entre les diverses estabilitats que anomenen hi ha la laboral. Jo em planto aquí.

Bé, si voleu un toc d'humor, aquest blog dels del costat de L'antiga cocina en Montreal i els seu link a l'antic bloc de la mateixa basca (clicant humor) hi trobareu diàlegs molt divertits del l'estil:

- Papá ¿nosotros somos cristianos?

- Hijo, tu y yo somos del Atletic

Apa, m'estic carregant de posistivisme fins a la pròxima entrada alhora que em faig unes carxofes al forn.

Ah! Una recepta de pasta del Mimo:

a) dos dents d'all, algunes taperes i 2 anxoves això en una paella amb un culet d'oli i ho fregeixes una mica. Ho apartes.

b) bulls bròcoli bastanta estona

De l'oliet que té el gustet dels primers ingredients en retires els alls, n'enecens el foc i hi esmicoles les anxoves i les tàperes amb una forquilla. Això ho afegiràs al brocoli fet a troços que, de tant bullit, es deixa esmicolar.

Tot això es barreja amb la pasta bullida on hi afegiràs una mica de formatge fresc ratllat o el que tinguis.

Va, ja us donaré la recepta de faves de la meva mare...que us heu portat molt bé.

El Mestre

2010-04-09T09:59:00.003+02:00

El mestre lampista cobra 34 euros l'hora.
Ha estat 40 minuts anant a buscar l'interruptor.
Ara veu que l'aixeta també s'ha de cambiar...i torna a sortir.
10 minuts de diagnòstic (aquest interruptor està cremat), 40' d'anar a buscar la peça, 28 minuts de treball i torna a sortir al magatzem a buscar l'aixeta....
A 34 euros l'hora jo també sortiria a donar tombs que és un matí de primavera molt fresquet...

Truco a la biblioteca per que tinc problemes per aconseguir articles que necessito i: - "Ha sortit un momentet..."(a esmorzar suposo...sinó m'haurien dit que està reunida).

Per cert, els mestres mecànics de bicicletes cobren 35 euros l'hora.

Els mestres mecànics de motos, 54.

Si tens un càncer de còlon perforat aquesta nit (divendres) em trobaràs a mi, amb les meves mitges de compressió forta que m'ajuden a aguantar la nit, apunt per resoldre el problema.

Em paguen brut un pèl més que la meitat del Sr de les bicicletes i us recordo que s'ha de pagar el col.legi...

Us aviso que no falten metges, falten contractes decents.

Ja ho sé que ho vaig triar jo això, i ara podrieu dir: haver-te fet lampista... em va semblar més interressant saber sobre la malaltia i posar-hi sol.lucions (o el que occident entèn per sol.lucions)

La salut no té preu i per això és gratis...així ho veu la gent (jo ja sé que no n'és de gratis)

No se'm queixin si el seu metge els parla en polonès (a més a Polònia estan molt ben formats ).

Farem com l'anunci de Master Card: Bicicleta 250 euros, aixeta 110 euros, doctora 0 euros y para todo lo demás MC.

Lo de ser positiva no ho acabo d'aconseguir, no?. Bé, això no ha estat negatiu, només objectiu d'allò de "así son las cosas y así se las hemos contado".

Besets

L'endemà del Diumenge de Resurrecció

2010-04-05T12:42:00.003+02:00

Que passen coses:
- La nena de 14 anys que ha mort per una "baralla adolescent "( els del poble diuen que "es normal entre menores pero no imaginábamos...").
- Sobre si la societat espera que els professors, a les escoles, els eduquin els fills quan no poden fer més que aguantar-los com en una guarderia
- La marroquina tancada pel seu marit...
- Els xinos que moren a la mina de carbó: el 2009 només han mort 2631 treballadors, un 18,16%menys que al 2008...
- Sobre les ajudes al tercer món si estan optimitzades o només són actes de bona fe per a l'autosatisfacció occidental.
- L'elogi del traductor automàtic . Sol·lució a la torre de Babel???!!!??? I tenen raó alguns del comentaris de la notícia on diu que no es contacta amb cap lingüista ni expert en el tema. Es pren per referència un que té una web de viatges i diu que li va molt bé.
En particular no llegeixo El perodico en català ja que està traduït per una màquina i es nota massa...
- Si es farà un llac artifcial per a tenir més neu en la temporada d'esquí a Beret!!!!
- Mentrestant es manté la Sharia a Sudan...
- Els atemptats a Bagdad o al Pakistan amb els seus morts

Que és la mort del respecte, de la docència, de la decència, del sentit comú, de les llengües i , en definitiva, de la vida.

No sé si demà tornaré fullejar el diari

R

Colònies industrials

2010-03-22T11:09:00.027+01:00

Evidentment que volia fer una entrada on digués Arriba Terribas. La veritat és que no he vist l'entrevista però que no sé quin alcalde/regidor d'un poble d'aquests de l'àrea metropolitana de BCN, de cuyo nombre no quiero acordarme, digués que era mal follada és indignant. L'expressió en sí no m'agrada. Quan la diuen els homes, normalment són maclistes, i també quan la diuen les dones. Però és pitjor ja que elles, durant uns instants són com ells. Sense que jo consideri que això hagi de ser una guerra de bàndols.

Només treu a la llum la misèria educacional del país que està tan generalitzada que inclou a membres que ocupen càrrecs polítics. Gent mal educada i mal formada i amb una escala de valors que, pel que sembla, només dos graons: 1.que els meus no passin gana i 2. tenir el màxim de quartos que es pugui.

Em sap greu per la Terribas i per la gent dels municipis regits per indivius de segons quina calanya. Però és així.

Sí que estic d'acord en que la carrera política requereix formació. No vol dir un títol obligadament Universitari, ja que això implica tenir diners (i més ara amb Bolònia) durant un cert temps i seria com prohibir als Montillas ser president, però sí constatar, si cal amb un exàmen previ, que tens coneixements suficients per a ocupar un cert càrrec: coneixements ètics, polítics, econòmics i socials. Així, a les elecions podriem veure la nota d'exàmen de cada un dels components.

Els que treballen en un hospital necessiten saber una sèrie de coses i ¿perquè no els de l'Ajuntament?

Jo estic col.legiada (on pago 210 euros trimestrals) i, si mai faig alguna cosa que a la comunitat mèdica els sembli inadmisisble, m'expulsaran del Col.legi i no podré treballar. Perquè no passa als l'Ajuntaments?

Que si el Pep "Places" resulta que té un xalet així de gros, que si el següent també té divuit empreses que no saps d'on surten...i no poden tenir un Jet privat perquè és molt gros i es veuria molt encara que el tinguéssis al pàrquing de casa.

Ai fillets, que en realitat volia ser positiva i parlar-vos d'una exposició que he vist al Museu d'Història de Catalunya que va de les Colònies industrials del Ter i el Llobregat.

Pots dir: i això t'interessa? doncs sí. M'agrada saber com afectava a la gent el pertànyer a una colònia. M'impressiona com la burgesia del moment colla els treballadors i es posa a les seves vides fins a generar uns problemes que no tenien precedent.

Si a l'època medieval et mores de gana o de malaltia, a les colònies (1860 més o menys fins l'última que es va tancar cap al 1970):

- Els patrons no deixaven que es caséssin gent de colònies diferents ja que una de les dues perdia un treballador i tota la seva prole.

- Evidentment, si no treballaves no cobraves (bé, això és com jo estic ara...que si em poso malalta m'haureu de fer un pot comú).

- Després del part hi havia com guarderies fetes pels mateixos treballadors ja que, després de 15 dies del part, la dona tornava a treballar a torn normal (12h) i li portaven el bebè pq l'alletés mentre no deixava de treballar.

- Les jornades de 12 hores de nens de 10 anys o l'edat mínima que, sobre el paper podia ser 10-12a., però la realitat era que treballaven als 8 anys o alguns als 5...

- Remuneració diferent entre homes i dones per les mateixes hores (12h) i la mateixa feina (portar 20 filatures) fins el punt que la dona cobrava menys de la meitat que l'home...???¿¿¿???

- Que molta gent gran a qui li falta un dit per la zona de les colònies és perquè se'ls enganxaven a les màquines...o que els falta el cabell perque se li arrencava el cuir pilós amb una de les màquines...

Una nena de 8 anys que estava a l'exposició amb la seva mare, després d'adonar-se que si hagués nascut fa 100 anys hauria pogut treballar 10 hores i anar a l'escola en acabar la feina, va preguntar:

- I els nens rics també treballaven? i...i...i si tenies una malaltia com Sd. de Down?

La guia de l'exposició li va dir que no, que amb Sd. de Down o malalts, no...però no ho sabrem.

El Dani m'ha dit que amb això del treball infantil, a l'inici, quan no hi havia drets, si un nen es posava malalt i no venia, el nen que havia fet el torn previ 8, 10 o 12 hores seguides havia de fer el torn del nen malalt....

Estimats, ha estat bé l'exposició.

Espero que vosaltres també esteu bé, i laboralment també.

Confessió: I had a dream....Vaig somniar que em feien Presidenta de Catalunya:

"-Total, pel que queda i amb els marrons que hi ha que ho faci la Rosa"

Però quan feia com un jurament per ser-ho, tothom parlava, ningú m'escoltava i ni jo mateixa em sentia. The End

Eau positive

2010-03-18T21:52:00.004+01:00

Ô + era el perfum que anuciava el Compte Dràcula en un esquetx del tricicle.

Siguem positius.

Avui us informaré d'una cosa que m'ha agradat: L'Auca del Sr. Esteve, al TNC.

Ho aviso ara per si algú encara ho volgués anar a veure.

Hi ha gent que potser ho troba un toston que parla de la burgesia catalana de principis de segle XX però a mí em va agradar.

No ho recomano en general però si a algú li agrada això del teatre que reflexa èpoques passades no tant llunyanes, maneres de fer les nostres avantpassats, això li pot agradar.

Imatge de la web de El Periódico (que no estic pq em multin)

Modestia apart

2010-03-17T13:17:00.009+01:00

Avui m'he recordat que ja fa dies que havia de comunicar als estimats blogreaders o llegidors de blocs un tema bastant poc important.

Aprofitant que l'arribada de la primavera us penjo un dels quadres del món que m'agraden: El naixement de Venus, d'en Boticcelli (com dirien a Girona).

També és bonic el de La primavera (on hi ha un personatge que s'assembla a l'Annabel).

El motiu de fons és que qui no està content és perquè no vol.
Jo ensenyo els dits amb les sandàlies d'estiu.
De vegades he sentit:"És que jo tinc els dits taaan lletjos que no els vull ensenyar".
- Doncs jo tinc els dits com la Venus de Boticcelli i els ensenyo. (es pot constatar el detall clicant el link: aquest)

La imatge està treta de http//google.sites

Besets

Beloved

2010-03-07T21:09:00.009+01:00

Ai xatos...que he anat a Londres i això m'agrada.
És una ciutat-ciutat i no una ciutat-parc temàticperalsturistes.
It's amazing. Tot i ser un dels centres del món el carrer és silenciós i no hi ha cartells per tot arreu penjant desendressats...jo que sóc tan endressada...
Em continua agradant d'Anglaterra el Ketchup Heinz i les patates xips amb vinagre...

però ara he descobert les sopes que fan els anglesos. Mira, sempre hi ha sorpreses! Fins el punt que m'he comprat un llibre de receptes on hi ha sopes i pies. Era en una llibreria que liquidaven. Em va costar 2 pounds. Era una llibreria que, quan hi torni, deurà ser un restaurant italià.
Sí, per Leicester Square hi ha molts italians. Algun pub també té cartell italià...i els anglesos ja no beuen te quasi. Beuen cafè Starbucks o d'altres marques. Oh, my darlings! és la globalització.
Vaig veure que beuen chai tea. És el te de l'Índia que es pren amb llet i és molt aromàtic perquè conté clau, canyella, cardamom i pebre. A mí m'agrada molt però no em pensava que els anglesos canviessin el seu English Breakfast de cap manera i resulta que sí.
Podria passar que hagueu d'aguantar uns quants posts dedicats a LND. Ja sabeu que sóc anglòfila. No hi puc fer res.

Hi vaig trobar alguna coseta graciosa com:
- Una embarassada que portava una xapa amb el simbol del metro que hi deia: Baby on board. Suposo que és perque no l'empenyessin o perquè la deixessin seure. Em va semblar bona idea.
- Un gentleman que, parlant de l'indignat que estava amb la política del seu pais, em va dir que si hagués estat a l'auditori quan el Blair quan va parlar de l'amenaça d'Irak hauria pedut els nervis i hauria dit: How you dare...! Vaja, que per a un anglès, descontrolar-se equival a dir: Com goses! mentre li surt aire pel nas amb una mica de sensació d'enfado. Com que aquí, quan la gent s'enfada és una mica més visceral/maleducada em va semblar graciós.

O alguna cosa curiosa com:
- Des de l'estat proposen si vols acompanyar en cotxe a alguna pesona gran sola un diumenge a prendre el te a casa d'un amic o amiga.
- O, si ets british citizen i vols participar en la vigilància de les amenaces terroristes, et pots apuntar a un entreno i series informador. La propaganda del metro deia: "Quin dia fa l'aniversari la persona que està al teu costat? Tens tres parades". És per a descobrir informació de forma subtil.

Ja us penjaré les fotos.
Besets
R
PD: s'obre la veda de les brontoparaules. Hi podeu col.laborar dient-me-les als comentaris

Aloma

2010-01-29T14:18:00.011+01:00

Sempre m'ha fet gràcia el títol de "Coplas por la muerte de su padre". A sisè d'EGB pensava: si la copla és una cançó més aviat alegre...ves quina cosa aquest Jorge Manrique de fer-ho per la mort del seu pare...

Avui us convido a que m'ajudeu en els preparatius d'un ............enterrament.

Estimats, la Vocal Neutra, després de l'agonia dels últims anys, està a punt de morir...

Sí fillets, la influència del castellà fa que no es digui o no es sàpiga dir i que qui la diu sigui titllat de pueblerino...de províncies...de comarques...de vagueries...

En ciutats ultra comopolites com BCN o TGN la gent parlA amb la A PArque sinó no ets prou cool! VAjA cA si no no sAries com dAls dibuixos del LAvAndA...

La meva tia, corresponsal a un institut de Reus, diu que els que Marroquins saben dir la vocal neutra ja que la tenen en la seva llengua però prefereixen no dir-la i ser com la massa de jovenívols que no la diu.

Bé, la pandèmia de no dir la vocal neutra s'ha extès també a Reus i Riudoms. Crec que a Montroig i a Colldejou encara es mantenen més o meys bé

La situació és la següent: com que a Reus i Riudoms s'acabaven les paraules amb e (ex. Rose) els pares d'avui en dia hAn dAcidit renegar de la e final i, en lloc de recuperar la neutra, parlen als seus nens en A de Xaba directament...era el que faltava. Que els que parlaven més o menys bé sense influències s'han infectat també.

Ex: - Alena, portA lA pilotA a l'Aduard cA vol jugar una micA

Resulta que jo, a BCN, tinc un català molt tancat...!!! Va home, va! Que tinc un català normal! El tancadet de ment acostuma a ser qui m'ho diu...però jo entenc que m'ho digui perque sóc més oberta i assumeixo que hi ha limitacions.

Estimadets, que ser de poble...(s'entesten en dir poble a tot el que no és BCN) o de províncies no té res de dolent. Ans al contrari!

Bé, a part que Aloma té dues as que sonen com vocal neutra, el post es titula així en homenatge a una nova lectora que, ara que té internet, poster algun dia escriurà alguna cosa.

PD= no vull ser frívola. No us penseu que no em dolen tantes morts a Haití. És una foma d'escapament reflexionar sobre la mort d'una vocal...tots tenim vies d'escapament i de vegades les utilitzem encara que siguem professionals del tema.

Apa, petons
R

Dead Peasant

2010-01-09T10:05:00.011+01:00

Dead Peasants insurance és com s’anomena una assegurança de vida que una empresa fa a un treballador i ella n’és la beneficiària. Ells ja saben el percentarge estipulat de morts en determinades feines. Calculen els beneficics i va bé perquè els surt a compte fer l’assegurança. Quan mori, el treballador(camperol mort) li donarà beneficis. És més útil un treballador mort que viu. Així les dones joves són les que donen més quartos segons els barems de les asseguradores. Com l’asmàtica que mor als 26 anys que surt a la pel·li de Michael Moore: Capitalism: a Love story. That’s US.

També ens mostra un correccionari de menors d’edat que un polític decideix privatitzar. Un jutge conxinxat tanca nens de 12 i 14 anys per tirar menjar a terra a taula, barallar-se en un centre comercial amb una amigueta de la seva edat, o fer una web pensant que a USA hi ha llibertat d’expressió i et quiexes de la directora del cole…. No sé quina ciutat de USA era però l’amo del centre reb una calerada de béns públics per construir-lo, i cobra per cada reclús. Té sort perque el seu amic jutge envia 6.500 nens a aquesta “Llar” per a infants. Van agafar la vara de"joventut, ara us assebentareu de què va la nostra Amèrica".

Explica com Goldman fa un cop d'estat financer a les entranyes del govern de Bush...
Això i moltes situacions que en altres èpoques serien etiquetades de mafioses… no és fantasia… és com funciona Amèrica …si és que funciona. Us aconsello que la vegeu tot i que dura 2 hores. És important per saber en quin món vivim.
Sobre els consells i el cinema jo no en sóc molt partidària però això és important per a tots. Encara que sigui llogant-la quan surti.

Per una part hi ha allò de “tu que tens temps d’anar an cine…!”. Sí, tinc temps però s’ha de tenir present que tenir fills és una elecció i lo de no tenir-ne no sempre ho és. Per altra, molta gent veurà Avatar (3h) on els éssers blaus tenen una relació molt romántica…i molt real... ?¿?...però la pel.li de la exdona del director d’Avatar, que va de Iran o Irak, no sé qui la veurà…potser per això es van separar. Per concepcions diferents del món.

Fillets, jo també arribo cansada de la feina però us demano un espai de reflexió. És molt difícil treure el cap per la finestra i veure la realitat ja que sovint la distorsionen. Però, si de tant en tant hi ha un Michael Moore que t’avisa, potser els altres podem reaccionar. Potser podriem no ser com USA...

Besets

A la pel.licula anomenen algunes empreses que fan lo del Dead Paisant...Procter&Gamble, Citibank, Nestle...per dir algo. Com no sóc l'FBI no tinc documents que ho certifiquen però creieu que podria ser veritat...?

Moixiganga

2010-01-06T23:38:00.006+01:00

Una vegada més el títol no té a veure amb el que vull explicar. He aconseguit un llibre on parla de la moixiganga del Mossèn Joan de Vic però això és un tema que, tot i que de ben segur us interessa a tots, el tocaré un altre dia.

Si un dels objectius de finals del 2009 era aconseguir una caixa de plàstic per enganxar al portapaquets de la bici (objectiu complert), els que tinc per aquest any són una mica més complexos:

- Obrir la meva vessant artística: pintar a l'oli, creació de titelles, contes infantils

- Aprendre a ballar Forró

- Fer esport: dubto entre comprar-me uns patins en línia i patinar per la Barceloneta, anar a córrer (que no m'agrada gens però diuen que al final t'hi enganxes) o fer Body Jam (que només ho he fet un dia però des de llavors em fa "clec" el coll quan el giro) s'accepten suggerències.

- Aproximar-me a la puntualitat i no estressar-me en l'intent

- Fer alguna cosa davant les coses que no m'agraden

- Reprendre el submarinisme

- Anar a Brasil

- Aconseguir una feina amb cara i ulls

- Ser coherent

- I qui sap si alguna cosa més

Això és el que jo hauria demanat al mail pels Srs. Reis si tinguéssin parada a casa meva. Ja us explicaré com va.

De momet us desitjo molt bon any...que no pot ser d'altra manera que un any 10.

Petons

Rèquiem de Champions

2009-12-16T17:08:00.007+01:00

Com vaig riure amb un article del Monzó en que guarnia el seu gos- Tic - amb tot de llums de l’Ikea dels quals en deia el model (normamlent amb alguna dièresi) i el preu.

Aquestes dates que són festes de Nadal no em semblen del tot malament. Assumint això suposo que no em puc considerar del tot laica. M’agraden les nadales i m’agrada la reunió del dia de Nadal…la mare caaanta i el fillet dorm… i se’m fa una mica pesadet això de treure-li en nom de Nadal a aquest dies d’hivern. Ja les festes de la Mare de Déu de la Mercè són les festes de la Mercè, les de Sta. Tecla, la Tecla i les de la Coia i les de la Laia…així com l’Hospital de la Mare de Déu del Mar és l’Hospital del Mar… som una mica pesadets…

Així com la involució que significa traduir les pel·lis…al castellà ara resulta que les volen en català…per sentir als artistes parlar en Xaba prefereixo que m’ho deixin en anglès, suec o el que sigui. Com us penseu doncs que a Suècia i Noruega la penya parla tant bé l’anglès?

…ram-pa-tam-plam que les figues són verdes…

He de confessar que aquest any passat, a la declaració de renda, vaig posar una creu de donació a fins socials i també a l’esglesia catòlica tot i que no em sembla bé fer discriminació positiva a una cosa generalitzada com la declaració. No és que a mí em doni moltes respostes l’esglesia però si en pot donar a algú i ens evitem algún apunyalat pel carrer tot això que guanyem. La veritat és que vaig pensar en els latins kings que vénen i que són algo més religiosos que els d’aquí…potser les seves mares inenten que es facin menys mal.

I no només això. A part de les respostes que pot haber donat a algú, tot el que s’ha fet de música relacionat amb la religió trobo que no té preu. Mireu sinó com encara avui dia es copia l’esperit religiós en cançons com l’himne de la Champions.

Per avui em planto aquí.

*Si hi ha certa curiositat per què és la foto: l'esglesia alemanya de Stockholm...una tardor

Bacallà

2009-12-02T20:46:00.006+01:00

La meva tieta per dir que algú és un idiota diu "És que és un ninot!".
Bé, doncs ara us comunico que el meu mercat: el Mercat del Ninot està en obres. Em fa pena perque segur que a dins hi haurà un Caprabo i una botiga de Xuxes i no serà el mateix.
Amb la remodelació desapareixerà una parada de bacallà que era molt antiga. Semblava dels anys 50. Era molt bonica: amb lletres de ferro (ara ja rovellat) i amb les piles de marbre,... el que passa és que una vegada que hi vaig anar a comprar, la venedora va arrodonir a l'alça! No m'ho havien fet mai això! De 2,40 va arrodonir a 2,50. Evidentment no hi vaig tornar més. Em va saber greu perdre'm el fer la romàntica mentre comprava bacallà en una parada d'època però la pela és la pela i la insolència és la insolència.

Per la resta, la Pilar del pollastre ja es va jubilar fa uns anys i va deixar la parada a una noia jove que posava flors sintètiques de color fucsia entre els pits de pollastre però a l'hora de desossar el pollastre més aviat era destrossar...o sigui que això, sumat al documental Feed the World on parlava de l'engreix intensiu de l'aviram i el bestiar, van fer que menjés menys pollastre.
Els del costat crec que tornaran. És un senyor de galtes vermelles que ven olives que no sé com es diu. Per cert, les alboraies són les meves preferides.
Després hi ha aquells dos germans malcarats, que només parlen en la lengua madre, que crec que també tornaran ja que eren els únics que tenien alfàbrega, menta i cilantre fresc i crec que tenien clientela assegurada.

Hi ha moltes coses que hauran de quedar al record com la parada de bacallà, el fred fosc que feia dins el mercat un dissabte a les 11 del matí de tardor o la sensació d'immensitat que tenies quan miraves amunt, cap a aquell sostre tant alt que només et podia recordar al d'una església.

Amb els mercats ja hi sabeu que hi tinc una certa afició. Deu venir de petita quan anavem a veure als meus avis a la parada. Un cop passada l'olor de patata i vedrures podrides dels cubells de la brossa, era molt divertit. M'agradava pesar-me a la bàscula de majoristes (la que hi havia a terra) i veure com l'agulla marcava diferent segons el que féssis. El que més m'agradava (Vigila que et faràs mal!) era passejar-me amb el carro vermell que agafava les piles de caixes. A mi m'agradaven els vermells, els grans: tenien una palanca perque amb el peu obrisis i tanquéssis els ferros laterals prensors de la caixa que, de totes les de la pila, tocava a terra. Com que era molt obedient em mirava la palanca de ferro rovellat i pensava: i si em faig mal amb aquest ferro m'agafarà el tètanus... (l'amenaça que et deien perque els féssis cas)...
Com lamento a hores d'ara tanta obediència...
L'obediència no és més que inhibició. Té sentit per marcar una mica d'ordre però en el meu cas va ser una mica massa.
Encara puc recuperar el temps pedrut però els de la fruita de Lleida, que en tenen un, em mirarien una mica rara si els demano el carro perque em passegi algú.

Avui també m'he recordat d'aquells caramelets de la farmàcia que eren boletes petites de colors. Perles. M'agradaven les de menta i les de maduixa (de mente i de frese). Recordo que algunes tenien les dues petites esferes que no es corresponien simètricament. També recordo que s'enganxaven a les dents...
Mira, ho escric aquí per si algún dia no me'n recordo.

Per cert, un home que va passar per davant de les obres es queixava (com dient : no calen tantes obres):
(...) el Partenon, ben destrossat que està i no l'arreglen!

Som així!

Xurros de xocolata

2009-11-13T13:55:00.012+01:00

Hi havia una vegada una noia que tenia curiositat per diverses coses. Resulta que les fonts que podrien apagar la set de la seva curiositat estaven una mica allunyades del camí marcat. No sabia com mantenir-se al camí i alhora trobar les respostes...Com que va veure que era impossible va sortir del camí, a treure el cap allà fora, a risc de predre's.
La veritat és que no es va perdre. Per sorpresa d'ella es va carregar d'informació i així va guanyar una autonomia. Va resultar que podia entrar i sortir del camí quan volia així anar a les fonts totes les vegades que li vingués de gust...i no passava res.

Ara, que ja han passat molts dies m'he retrobat amb una de les fonts. Vaig coneixer la Nazarin fa uns 8 o 9 anys en un curs de la Casa Elizalde que es deia "La sexualitat i la dona en les diferents religions"...Mare de déu, que freaky, no? En lloc de fer un curs útil com el de Coaching o hedonista com el de Tast de vins resulta que m'apunto a ...això....

Resulta que és una persona molt complerta com a individu que pensa i que forma part del món. És politòloga. És iraní i va haber de venir a viure aquí als anys 80 abans que n'hi passés una de grossa.

Entre les explicacions que suposaven els temes del curs, ens explicava coses d'Iran que jo no veia ni sentia per la tele. Ens va explicar que no en sabia res de la seva millor amiga allà a Iran...que la útima vegada que havia parlat amb la seva mare li havia dit que estava a la presó i que ella li portava pasta de dents amb pastilles anticonceptives a dins...Enteneu què vol dir això, no?

Em va agradar molt coneixer-la. Vaig pensar que m'agradaria poder xerrar de tant en tant amb ella però no se'm va acudir com. Si fes tertulies o algo així... Bé, em vaig capbussar en la meva feina que és humana però no humanística i li vaig perdre el fil.

L'altre dia vaig veure un cartell que anunciava que ella feia una xerrada en un local.
El local, no t'ho perdis, era un antic taller sense ventilació ni finestres que es deia El telèfon roig. L'aspecte era d'aquell local no sé si d'anarquistes, punkis o què per davant del del qual jo haia de passar de petita en anar a l'escola tot ple de pintades i A d'anarquia i gent amb cadenes bevent cervesa a fora.
Ara ja no es porten les cadenes ni les pintades tant grolleres. La cervesa es manté.
Doncs allà hi erem: jo i unes 6 dones d'aquestes benestants de l'Eixample i un parell de noies que devien estudiar sociologia o polítiques, un senyor i els membres del Telèfon. La xerrada anunciada per error "La dona a l'Islam" resulta que era "La dona a l'Iran" i va ser super interessant.

Els ho agraeixo als membres del Telèfon Roig.

Han passat molts anys ni la Nazarin, ni el Monzó o la Echevarria són amics que jo tingui a l'abast per fer petar la xerrada un dissabte a la tarda però al menys ara tinc el seu blog. Aquí us el deixo: Nazarin Amirian

Espero que el disfruteu

Aquí hi ha dos còmics de dones iranis que poden ser un bon regal:

NYLON ROAD de Parsua Bashi

PERSÉPOLIS de Marjane Satrapi

Besets

R

PD: Evidentment el títol no té res a veure però si poso una cosa bona potser és més fàcil inicar la lectura que si ho titulo algo com "Reflexions sobre Iran".

j'adore

2009-11-02T00:13:00.006+01:00

Amb el joc de paraules que coincideix amb Xador us diré alguna cosa suelta:

Sabeu que a l'Iran són musulmans però no tenien les costums àrabs? Aquestes han estat imposades pel règim islamista que mana actualment. Als anys 70 les dones portaven pantalons i faldilles i anaven amb el cap descobert.

Sabieu que la primera lapidació a l'Iran va ser als anys 80? Originalmen està a la bíblia (allò de "qui no tingui culpa que llenci la primera pedra") i no era un càstig autòcton de la zona però els que manen ho han imposat i ara s'ha de fer.

Sabieu que unes 400 persones (amb 400 vides, 400 cervells que pensaven i cors que estimaven) han estat executats en els últims 4 mesos (habitualment la forca i en públic).

Sabieu que la idea que el país pateixi internament ja deu convindre a alguns...i, és clar, "no se'n poden ocupar" de cosetes com que a l'edat legal per a casar-se les dones (és a dir, nenes) s'ha baixat a 8 anys i 9 mesos...tal com diu l'alcorà que em sembla que va ser escrit fa alguns anys....?

Es necessiten les forces per fer altres coses com ara al.legar que els talibans s'han de reduir...Ben mirat, ¿tan costa que la superpotència mundial (amb totes les armes que tenen i un exèrcit professional que estan com a toros) pogués resoldre el problema dels talibans (esprimatxats i bruts) si de veritat volgués?

No, que pateixi internament Iran no els preocupa a aquests "sol.lucionadors" que són els USA. Necessiten parlar amb Iran però de temes que el relacionen amb l'exterior (digues-li petroli) i els és igual les minúcies internes. Per això no cal matar's-hi.

Es veu que volen liar-la a Pakistan, així els debiliten es poden repartir el pastís...i li donen un trocet a la Índia...i la Índia s'ajunta amb USA per anar contra Xina...

Enceto la idea però ja us donaré eines per a desenvolpar-ho.

Per cert, el perfum J'adore té una noia rossa molt maqueta que porta un emblema del patiment femení una vegada més: porta aquells anells del coll que desatriculen les vèrtebres i debiliten la musculatura d'unes dones tribals de no sé quin pais...al.legant que així son més belles...Ai, fillets!

Apa, només 5 cèmtims
R

PD: Tenia la idea Freaky d'imaginar-me les dues carabasses que he comprat per fer-ne crema fent una manifestació on elles portéssin una pancarta que digués que elles celebren la Castanyada...volia fer tot el muntatge i una foto però us estalviaré aquesta sorprenent natura morta...

Quin títol posarieu?

2009-10-18T13:25:00.006+02:00

És la Maricel Chavarria que escriu un article on declara obsolet el mite de l'adolescent provocadora. Ve a dir que la Lolita no era una nena que feia ús dels seus encants incipients com a dona per a seduir un senyor. Era el senyor que no es podia aguantar i que tergiversa la situació de la manera que, si ella és la provocadora, ell resulta ser una víctima. Us volia deixar l'article però és "de pago". Us connecto amb el link. S'ha de dir que aquesta Maricel escriu bé.

I vull parlar d'això avui que he llegit un altre article del Mario Vargas Llosa que també està força bé. Va de perquè es prenten aconseguir impunitat en situacions que, per se, no són tolerables però si les fa segons quin pallasso...potser ens ho pensariem.

Podries ser bon cuiner, fer plats meravellosos, saborosos i selectes però això no t'eximeix de la responsabilitat que tens com a ésser humà...

I això va per tu Polanski...que facis bones pel.lis no t'eximeix de la responsabilitat...xato, ...i si resulta que tens més de 70 anys nosaltres no en tenim la culpa ¿saps? el temps passa per tots i l'edat només és això: temps acumulat.
Com tots morirem, la gràcia és morir tranquil amb un mateix. En cas que estéssis tranquil i no pensséssis que has fet alguna cosa malament estem de sort ja que hi ha gent per recordar-te o potser fer-te saber per primer cop que hi ha coses que no s'han de fer, no perquè ho diu la llei, sinó perquè repercuteix sobre persones que no es poden defensar ja sigui per edat, per físic o per immaduresa mental tal com toca de ser d'immadur quan tens 13 anys.
Us dixo aquí l'article del Vargas Llosa (aquest no és de pago... i val la pena)

Per cert, és curiós que un dels homes masclistes que tinc al voltant per qüestions de feina està molest amb això del Polanski perquè ell té una filla d'una edat similar...potser deixarà de ser masclista...t'imagines?

Tancaré el post lloant els homes que tinc aprop on s'hi inclouen els meus amics i algun familiar molt proper que sí respecten les dones.

Així que sí que estimo els homes que estimen les dones.

Tinc sort que m'he pogut rodejar d'ells...alguns ha estat per casualitat i d'altres per elecció.

Ale, besets

Lo del Millet

2009-10-07T11:07:00.004+02:00

Que és que em sembla molt fort! És fort que hagi mangat quartos. És fort que molts xupessin del bote. És fort que que no l'empresonin ja que si li toquen la moral ell cantarà moltes "cançons" que alguna gent no vol sentir ja que es veurien esquitxats....

És irònica la paraula RESPONSABILITAT quan a mí em demanen responsabilitat pels meus actes a la feina (que -digue'm-ho així- al damunt són fets amb bona intenció i bona fe) i als altres no.

No demanen responsabilitats a les ments pensants i efectores de la Bombolla immobilaria...ni tampoc al Millet i els seus acòlits. Crec que d'aquesta tropa molts s'haurien de quedar en calces però no passarà.

Resulta que referent a la Grip A jo tinc una Responsabilitat social de realitzar totes les mesures per eviatar el contagi... Que us en sembla del terme responsabilitat social? Som graciosets, no?

I la part el que és pitjor és que hi ha altres Millets que tenim al voltant i van sueltos....

Si és que la gent normal som uns pringats. Sóm els peons que es sacrifiquen i resulta que la pèrdua és una pèrdua d'importància relativa.

Ale fillets, agarreu-vos els matxos que això de la crisi en forma de W només ha fet la primera baixada. Ens espera la segona vall de la W que serà més baixa.

Besets

Contine trazas...

2009-09-28T18:17:00.005+02:00

Pels al.lèrgics als fruis secs hi ha una frase que trobes en un munt de caixes de galetes "puede contener trazas de cacahuete,..." així es cobreixen en salut i no tenen la responsabilitat de fer una cosa pura.

Resulta que "traza" és la paraula que va fer servir el meu avi en aquest context: després de berenar la seva ensaïmadeta i cafè amb llet es va dedicar a plegar el mocador de butxaca (de roba, és clar).

Té quasi 102 anys i com que hi ha gent que li parla amb casellà ell, ara, m'hi parlava a mí:

- Señora, no tengo "traza" para "doblart" el pañuelo...

- Avi... que a mi em pots parlar en català

- Ah...! que bé doncs, no?

La veritat és que no em veureu amb l'Estelada en forma de capa com si fós el Superman-Superestelada, en aquest cas- però sí que m'agradaria viure en català.

No vull viure en rus, polonès, romanès, àrab ni urdu...ni en castellà

No vull que quan jo sigui vella i estigui malalta hagi de dir:

- Me duele la panza por aquí al costado, es que me he manjado un préssego...

Tinc ganes de viure i, si cal, enmalaltir en català. Suposo que la Geli ja farà mans i mànigues perquè això no sigui així...

O sigui, que tenim dos opcions:

1. Aprendre les parts del cos, les malalties i els menjars en els idiomes de les nacionalitats dels metges que es contractaran al vostre barri (si dieu cacahuet et diran "¡Usted quiso desir maní...!" i et pensaràs que tú comences a no recordar les paraules)

2. Cuidar-vos molt per no enmalaltir i no haber de recórrer als metges

Vaja quins consells, no?

Apa, petons

(Ja sabeu que això és el Montsant, no?)

Kiss Kees?

2009-09-14T16:09:00.010+02:00

És el Kees van Donguen. Un pintor holandès més aviat desconegut que, en viure a París, es va fer amic de Picasso. Vaja, van compartir estudi i tot.

Va col.laborar en el Fauvisme una mica esqüeta i tardanament. Després es va dedicar a fer 4 pintures per ricachos i després, a anar de festa...

Una de les seves frases "La pintura és l'art de la mentida"... al final, es dedicava a pintar dones llargues i primes i va fer anar una frase del tipus: a les dones: les allargues, les aprimes i les cobreixes de joies i ja estan contentes...

En fan una exposicó el museu Picasso que s'acaba aviat però està bé.

Aquí us penjo els quadres que més m'han agradat

Les lluitadores de Tabarin

I tango de l'arcàngelTotes dues © Estate of Kees Van Dongen.

Aquestes no són eminentment Fauvistes com es por veure...

I aprofito per recordar a l'estimat public que les dones normals són més aviat així
Com "Dona amb el xal"
o "L'amor captaire"

Aquest és de Europress

Que ens fan creure que és possible tenir els malucs rectes i gastar pantalons també rectes essent dona amb les hormones normals i sense transtorns alimentaris...

I a ells els fan creure que si elles no estan així...és perquè no es proposen tenir "bon tipo".
Ells compren i conseqüentment elles també i fan dietes i purges i ...vés a saber...

Seria bò que ells no compressin la idea.
Seria bò que elles no es deixessin influir.

És bò que jo encara coneixo algun dels homes que els agraden les dones normals (això va per tu Txenxo!!)

Ale! adéu siau
R

Discovery Channel

2009-09-08T18:49:00.010+02:00

La Chari, la veïna que en el seu moment va generar l'entrada al Absolut-blog de l'Elena de "Los buditas japoneses" comprats a Canàries, també és mussa per aquesta entrada. És una senyora vídua que té la seva vida al barri on he viscut els darrers 10 anys. M'explica coses dels seus "achaques" i del que li diu el metge i del que no li diu i no sortim de disgustos que oscil.len entre la seva artrosi i la depressió del seu gosset. Bé arribats en aquest punt, com que sé que té una terrassa d'un àtic de l'eixample li dic:

- Chari, mujer, ponte cuatro plantas que te van a animar la terraza...aunque sean geranios que crecen solos...

- Ay, Rosita, yo ya trabajé mucho en el jardín de la torre...y ahora ya no quiero trabajar más. A mí ya me gusta ver los álboles y las plantas en la tele, en esos documentales de naturalessa...

Sí, ella és gran i té el dret d'encarxofar-se al sofà quan vulgui. La veritat és que ja fa exercici caminant per tot arreu amb el gos. Però no creieu que correm el risc de veure coses superinteressants pel Discovery Channel i que no descobrim el nostre entorn més proper?

Açò és un xiringuito...

Com ho farem perque les generacions eminentment urbanes es "menegin d'es sofà" com diria na Teresa?

Us he deixat abandonats durant un temps. La veritat és que a l'estiu tota cuca viu però el meu cervell sembla maionesa Hellman's i no he pogut escriure. Em vaig quedar pensarosa, pendent d'escriure alguna cosa sobre misoginia... no ho vaig fer. De totes maneres, com que és una cosa negativa, ho deixaré per quan torni a tenir un impuls reivindicatiu.

...de Formentera

Glamour

2009-06-28T13:47:00.005+02:00

La Farrah Fawcet es va morir. Resulta que la seva mort ha quedat a l'ombra ja que hores després moria el Michael.

El món del glamur...

És glamurosa la Sra. Margarita María Pintos?

Aquest deu ser el nom artístic o el real?

La petita foto de El País no em permet veure si té pròtesi de mama, porta sabates de M. Blahnik o bolso de Prada però el que diu i com ho diu sí que és interessant.

Quantes teòlogues coneixeu?

Bé, aquesta senyora em resulta respectable i com que l'escrit sembla interessant aquí us el deixo per si no vau llegir el diari el dissabte 28 juny.

El veí de sota a la mateixa pàgina era un senyor que no si si va de Hugo Boss però també el podriem posar dins de la secció de "Gent probablement no glamurosa pero probablement molt més interessant"(GPNGPPMMI). També us el deixo aquí.

Probablement no ho pengi avui ja que us he de donar latència per que llegiu els altres escrits. Ho penjaré quan em sembli bé així que no us estranyi el decalatge de dates.

Fins ara

3rd and last stop

2009-06-21T13:33:00.010+02:00

Que a Colòmbia maten caperols que defensen la seva terra. Per mantenir-se segurs han d'acabar desplaçant-se a la ciutat on malviuen fins que intenten retornar sense cap suport ni garantia de protecció pel govern. Es veu que les matances de vegades són amb armes de foc però d'altres amb matxets o serres elèctriques...

I una de molt forta... la dels nens soldats d'Uganda. Night commuters és com s'anomemen els nens que van a dormir a uns casalots vigilats per ONG ja que, si dormíssin a casa, els segrestarien. Els segresten i els preparen per a ser nens soldat. De vegades, per comprobar que valen com a soldats, que són capaços de fer coses fortes, fan que matin al seu pare o agafen a dos germans i li diuen al gran: - Mata el petit, si no el mates ell et matarà a tu i sinó, us matarem als dos...
Les nenes soldat, a més de cuinar, al començament, o matar, més endavant, han de fer de serves sexuals als soldats...

No crec que psicològicament es pugui reparar mai aquest mal. Quan els nens que han sigut nens soldat ho relaten tenen una cara inexpressiva i només a alguns els cau una llàgrima. És tant l'horror i el dolor que no poden fer cap expressió facial al respecte.

Convidats a la reflexió esteu...

Segona parada

2009-06-21T13:23:00.008+02:00

No us vindrà de gust ja que són coses "no apetecibles" però la pel.li impressionava en veure els testimonis de les violacions repetides a dones de República democràtica del Congo. Van a un poblat, peguen als homes, alguns moren i elles són violades repetidament entre 5, 7 ,10 soldats...

Seguia amb la poca investigació que hi ha respecte l'únic fàrmac que cura la malaltia de la son. Es veu que el mateix producte evita que creixi pèl: llavors sí que s'ha investigat. Em sembla que la pel.li anomenaba que actualment s'està investigant en 1800 productes per aprimar....

De viatge

2009-06-20T18:29:00.006+02:00

De viatge us portaré, en els pòxims posts, per una pel.lícula bona que vaig veure per la TV3. Produïda pel Bardem i amb Metges sense fronteres com a fil conductor, s'anuncia com Invisibles i denuncia situacions bastant impressionants que no passen a les nostres vides...i per això sembla que no existeixin...ojos que no ven...
Comença amb una noia Boliviana que treballa a Barcelona: al matí, al geriàtric i a la tarda, cuidant dos nens que tenen tots els joguets de l'imaginarium (fets a xina). La seva família es va morint de malaltia de Chagas.

Ho exposa de la següent manera: resulta que hi hi una xinxa que és la que transmet el Chagas que neix i viu en les parets d'adob.
- Qui té parets d'adob?
- Els pobres.
- Afecta als turistes?
- No.
- Cal que les empreses farmacèutiques investiguin per a trobar un tractament per al Chagas?
- ...Si són pobres no podran comprar el fàrmac...no hi ha quartos...no hi ha investigació (en el moment de la pel.li no hi havia línies d'investigació però ara en hi ha dues de preclíniques a càrrec de Metges sense fornteres).

Hi ha ironies: Trypanosoma cruzii i "crucero" no tenen res a veure.

Va, un toc d'humor:
Avui, al mercat de Reus, després de sentir la frase:
- La que sabe se lo queda! Venga nenas! La que sabe se lo queda! (Evidentment jo me n'he quedat dos...de fos el que fos... )
he sentit una mica de conversa d'uns altres:
- ¿Dónde fuisteis de viaje?
- A Marina d'or!
(...) i ja no he escoltat més...

Continuaré...
B77
R

P.P.P.

2009-06-18T23:46:00.006+02:00

Pidolaire Profesional Plastificat...
...és el que he vist avui per carrer. Un home d'uns 43 anys, d'aquells que fan panxa i que tenen 2 braços i dos cames que sí funcionen...vaja, dels que podria treballar carregant mobles, ampolles de suavitzant, senyors grans que no es poden valdre per ells mateixos.... bé, doncs aquest és un pidolaire professional. El seu horari és de 10 a 13h i treballa al costat del forn de pa (simbòlic que "no tengo ni pal pan de mis hijos"...i jo, resulta que no tengo hijos de tant treballar...) bé ho fan perquè et sentis culpable...ai! quasi ho aconsegueixen. El Professional en questió portava un din-A4 plastificat i amb la seva foto impresa en colors...on hi deia que por el amor de Dios deme algo, bla, bla, bla y que Dios le bendiga.... Lo del plastificat és bona idea ja que així no s'arruga ni embruta el paperet i, si treballes els dies que plou, tampoc se't mulla.

L'altre dia, ara que fa bon temps, hi havia una sra. d'aspecte de gitana romanesa amb un bebenet de uns 2 mesets...molt quietet el bebenet...¿no us estranya que els vostres fills es moguin i plorin i no aguantin la calor i els nens que porten els pidolaires estan quiets, quiets, quiets...? No dic que sigui la gent d'aquesta ètnia ni d'aquest país ho facin però es diu que hi ha un recurs que s'usa que és el següent: donar antihistamínics als bebenets i així els agafa son s'estan quiets durant la "jornada laboral" de pidolaire...us ho podeu creure o no. Jo no en tinc proves que demostrin que això és cert però sí sé que els bebenets es mouen.

En castellà es diu pedigüeño que sempre m'ha fet pensar en pingüino. En anglès es diu beggar (de beg: rogar) que no només demana sinó que prega...encara sona a més sotmès.

Ale, besets

PD: Bé, que la ecobola m'ha canviat la vida no és del tot cert però sí que m'ha sorprès i això em fa gràcia.

ECOBOLA

2009-06-17T18:13:00.009+02:00

Les coses que et canvien la vida de veritat, són decobriments com ara la ECOBOLA...no és un nom molt glamurós però el que fa sí que n'és: renta sense sabó!
Es tracta d'una bola de plàstic que a dins té boletes de ceràmica que gan que es generin ions i que la roba et quedi sense olor i neta. Exactament les taques o llardarades no marxen si no hi poses una mica de sabó local però per la resta va bé.

Jo crec que no en fan propaganda ja que tancarien alguns els que es dediquen a fer detergents i això, deuen pensar, no pot ser...és com lo de la llei antitabac: es recapten tants quartos dels impostos del tabac que, encara que generi problemes de salut/morts no surt a compte esforçar-se a aconseguir disminuir el consum. "Va disminuirem una mica el cosum perquè sembli que fem algo però no massa que sinó no hi haurà recaptació!". Sí senyors, les coses van així. Tant de bo realment als locals no s'hi pogués fumar.
A d'altres països mediterranis (=de moral una mica laxa per allò de "Nosaltres arribem tard perquè som mediterranis", "no paguem a l'autobús perque som mediterranis", "escopim a terra...", "ens colem...", "mentim en l'edat per entar als museus d'Europa..." ) com ara Itàlia s'hi han posat ferms (F.E.R.M.) amb aquest tema i no deixen fumar als llocs. Sí, sí, molta crisi però la gent no paga 3 euros per anar al metge però sí per comprar un paquet de tabac...no nem bé.

Es veu que també existeix això dels ions per a la dutxa, el rentaplats,....

Tinc 3 preguntes:
1. Algú em pot explicar com és que l'olor d'all dels dits marxa si la fregues amb un ganivet o algo d'acer?
2. Què és més sostenible: encimera de marbre, resina, silestone o conglomerat?
3. Sabeu d'alguna marca de encimeras de vidre reciclat que sigui de per aquí (n'he trobat una però és a USA) i a una de valència només tenen encimeras blaves...

Gràcies
R

Candy Bill

2009-06-08T18:24:00.009+02:00

Resulta que vaig guanyar un premi al final de la residència. Es tractava d'un premi obtingut per votació de tots els residents (la majoria de medicina). Hem van atorgar el premi "Como me pique te meto"i el premi en questió era una espasa de plàstic com de Xena la guerrera....potser m'he passat en inentar no semblar massa bona persona/bleda. Potser m'he passat tant que ara estic a l'altre extrem...Bé, ja se sap que la humanitat fa moviments pendul.lars. Si he anat d'un costat a l'altre ara potser em podré quedar al mig i descansar i viure la meva vida plàcidament...t'imagines?

Fa una setmana que visc la resta de la meva vida. És la meva vida d.r. (després de la residència). No m'ho puc creure...en veritat no m'ho crec fins que no tingui un paper en castellà del Ministerio que ho certifiqui. No deu faltar gaire.

Estic canviant?

TB

2009-06-04T16:19:00.007+02:00

Ahir, a la piscina de l'Atletic club Barceloneta sentia xerrar els homes des del vestuari de les dones. Era a l'hora dels jubilats, a mig matí. Se sentien veus de senyor gran que primer parlaven de l'Espanyol: no hi vaig parar massa atenció. Després la cosa va anar cap a a cantar Els Segadors...?! ...com a caçó de dutxa?!
Això em recordava que dies enrrera, quan el Barça va guanyar la Xampions, hi havia dues dones que, a les 6:40 del matí, als Ferrocarrils Catalans que em portaven a fer un curs a Sabadell ....:
- Pues yo, a la bandera del barça le puse unas cintas pero como tengo el balcón de mármol no tenia donde atarlas.
- Y ¿cómo lo hiciste?
- Pues nada, cojí unos plomos...
- ¿Tienes plomos?
- Sí. Mi marido y mi suegro pescan...y le puse unos plomos en la parte de abajo
- Pues cuando nosotros la colgamos también se venia para adentro...así que saqué un palo de la escoba y le hice un dobladillo en la parte de abajo de la bandera, para poder meter el palo...y se aguanta...

Vaig pensar que quant de temps té la gent...també podrieu dir que quant de temps tinc jo per transciure-ho aquí...sí, ho podrieu dir. Però després anem a veure pel.lis de l'Almodovar o del W Allen i resulta que són originals o ocurrents.

Ho explico ara que per uns dies tinc una mica de temps. En el seu moment no ho vaig poder explicar.
Com que tinc una mica de temps he caigut a una nova sèrie. És culpa de l'Arantxa del Txenxo (la que té el blog aquí al costat). Es diu True Blood i va de vampirs i una cambrera telèpata...evidentment és per a fricòlegs avançats com és el meu cas. Els que en tingueu curiositat espero que la trobeu (surf the channel-megavideo is the answer) i a veure si us agrada.

El nom de la rosa

2009-05-30T23:05:00.011+02:00

Sí, el meu nom és un nom antic. És com de Guerra Civil, de l'època en que feia fred a les cases i la gent anava amb molts jerseis i mitjons per dins de casa perquè no hi havia calefacció... Sempre penso que en el passat no tant remot la gent tenia fred. Però potser no en tenien perque hi havia brasers, escalfadors de llit, bosses d'aigua calenta...Però jo m'ho imagino així.
Tornant al que deia, que el meu nom és antic acompanya a que tota jo sóc antiga. Em passa que ara, en acabar una de les etapes més duretes de la meva vida m'agafen ganes de dir coses al discurs de comiat.
Tinc ganes de fer un discurs de l'estil "I had a dream...".
Tinc ganes de dir, als que pujen, que jo corresponc a un moment en que la responsabilitat i el respecte eren paraules que tenien sentit, on la gent en coneixia la definició i la tenia integrada. Que no els faci vergonya integrar aquets conceptes que podrien semblar passats de moda i que els animo a que siguin sensats i coherents com a persones que és l'única manera de tenir uns bons fonaments com a professionals. Els diria això, però no els ho diré. Diré una coseta graciosa per a tots els públics cosa que farà que no sigui humor enginyós. Serà d'humor poc selecte i poc el.laborat... mira, com que em posa de mal humor fer bromes torrentils quasi que us dic ara ja que no faré brometa...

Mirant-me als grans els diria que gràcies. Pensaria per mi: gràcies per ensenyar-me què s'ha de fer i per ensenyar-me el que no s'ha de fer. Hi ha tanta gent a la feina que, a qui li vull donar les gràcies ja ho sap o ho sabrà en persona, i a d'altres, als que he de donar les gràcies per mostrar-me conductes a no imitar, no els diré res.

Estimats, ha estat una temporada molt dura però dimarts s'acaba. Imagino que el dia del sopar no diré res i riuré com una mujer florero. Faré veure que no me'n recordo del que em va dir vaca burra i que deia que era amic meu quan a mi, mai, cap amic meu m'ha tractat així; o de les coses que han fet "pel meu bé", "per ajudar-me" que quasi fan que trontolli la meva decisió ferma de seguir aquest camí fins al final...Quasi poden però no... he arribat en aquest punt amb integritat personal i psíquica... que ja és molt.
Els diria: I'm sorry for you but I did it. I'm afraid: yes, I do can!

El final d'una etapa coincideix amb el començament d'una altra, que no té perquè ser menys dura però al menys ja no he de sotmetre'm a segons què.

Apa chatitos, besets

Del pintallavis al Wall Street Journal

2009-05-21T21:53:00.005+02:00

Aquests dos elements tenen en comú que sofreixen canvis en l'hàbit de consum en temps de crisi. He llegit en més de tres llocs que, en una crisi prèvia, a USA, ja s'havia detectat que les dones compren més pintallavis.

Com a dona intueixo que la cosa va així: repetiré tota la roba de l'any passat però em pintaré els llavis d'un altre color i així em veuré diferent, o més elegant.

També deien aquests dies que la crisi farà reajustar les plantilles dels diaris i deixar només un format, l'electrònic....a mi no em va bé això. Com ho faré per anar a la platja amb el diari etectrònic? serà a la Web? quin gadgetodiari suportarà la sorra i el mar sense fer-se malbé?

No tinc molts dies festius però luxe de llegir el diari sota el sol de la platja i, de tant en tant adormir-te una mica i deprés reprendre aquell escrit que és interessant i alhora et recorda que hi ha gent que té coses interessants a dir... vols dir que em treuran aquest luxe d'1 euro?

Si el pintallavis sol ja té el preu de 12 diaris. I us estic parlant d'un pintallavis senzill com el watershine wet diamonds de Maybelline color lolita pearl núm. 126...

Pocs luxes hi ha a aquest preu

Ale, besets

Que

2009-05-12T00:34:00.003+02:00

...no m'havia d'haver comprat el bolso...que no sóc més feliç per tenir un bolso glamourós. Ara vull un anell de Bulgari i em passarà el mateix, si me'l compro serà una felicitat instantània i efímera...i a més no compliré amb la Decreixement...allò que cada vegada necessites menys coses. Després de tants anys de comerç just ara desvariejo i tinc ganes comprar-me coses que no són exactament barates.

Desitgeu-me sort i que aconsegueixi no comprar-me l'anell.

Well, well, well...

2009-04-16T21:21:00.005+02:00

Per SS vaig anar a Andorra a esquiar, un dia, i l'altre dia vaig anar a passejar...He de confessar en públic que m'he comprat el bolso bastants euros que no em vaig comprar al setembre. És a dir, que vaig fer una mica de repressió en veure'l per primera vegada...vaig dir-me: va que es pot viure sense això i sense moltes altres coses...(es que venia de la Índia) però després de 8 mesos me l'he tornat a trobar 20 euros més barat... El vaig veure per segona vegada i vaig pensar que no, que podia no tenir-lo...però a la tercera vegada: PAM! hi vaig caure de ple.
Després la SS va continuar amb una borratxera de neboda: una delícia.
També va haver-hi lloc per a l'aquitectura. Es va donar la curiosa situació que pots imaginar una casa diàfana, amb espais comunicats o bé t'has de plantejar una casa que tingui lloc per aguardar el paper de vàter i l'escombra...perquè això hi és a les vides de la gent...Bé, doncs he optat per un disseny de casa "conservador" com diu el Salva...cagunlolla! ara resulta que sóc conservadora... Ve a ser un diseny en el que hi ha armaris per les "quatre cosetes" que tinc (morter de pedra, traje submarina, pantalla de la moto, maleta, ventilador, apunts d'anatomia 1, curso de ingés aula- incomplert, els òpals d'Egipte, les radiografies, les peses del genoll, el casc de la bici, l'estel comptar al Lidl el dia que en necessitava, les botes d'esquiar, enciclopedia de historia de la arqueología..?!)
Després de la prova de foc del bolso d'Andorra, vaig anar a l'Ikea i no hi vaig comprar res...(bé, una bossa de patates fregides a l'anet de 2 euros però no compta perquè és material fungible). Bastant bé, no?
La SS encara va continuar amb una anada al Delta, a cal Parrillo, a menjar ostres i musclos recent trets dels vivers. (La veritat és que jo sóc més dels musclos, m'estimo més els musclos). Va ser un dia molt bonic encara que fresquet(s'hi veia neu al mont Caro). Ens els vam menjar al mar, a la caseta que queda al costat d'on estan les xarxes que ho cultiven. Per cert aprofito per dir que les ostres eren molt bones i els musclos molt gustosos (i sense aquells pèls de dins que tenen a vegades) i que es farà una denominació d'origen: Marisc del Delta. Us en faig propaganda.
L'endemà va haver-hi una reunió familiar amb l'Adelaida i els Mimos i una amiga em va regalar un pot de melmelada de taronja amarga feta per ella.
Bé, tot això va culminar amb el Dilluns de Pàsqua de guàrdia i vaig haber de tornar a la vida real. Wellcome to the real world.

That's all folks! Pa para pà.

Refritu

2009-04-02T20:34:00.004+02:00

A la wikipedia hi és lo del Refritu.

La veritat és que reftitu és una paraula que no es pot traduïr al català: refregit?? de vegades jo intento no dir refritu i dic macedònia per dir un munt de coses diferents que les poses juntes però no és el mateix ja que refritu té un component de restes d'altres menjars que no el té la macedònia que és un plat molt net.

Parlant de cuina...fa molt temps que ni cuino ni escolto música...això no pot ser bo.

Em vaig quedar encallada l'altre post perque he tingut molta feina i, per altra part, no sé treure la foto del meu mòbil de 5 megapixels...clàssic. Jo sóc de les que tindria un tanc i el faria servir per anar a buscar el pa o per anar a la platja. Sempre tinc coses més potents que el que necessito o sóc capaç d'explotar...com l'ordinador o aquest mòbil que encara em supera.

Bé, no és que tingui res a dir però això seria un refritu per a saludar-vos una mica.

Tinc una Sra. d'ètnia gitana que diu dulotil, estilón per dir nolotil i stilnox...és de les que "estoy llena de ondas, si parehco un robocó" (onda és sonda o via perifèrica o qualsevol cosa que sembli una corda)...mira, és la distracció d'aquests dies.

Tinc moltes ganes d'anar a un lloc on em facin massatges "con final normal", no sigueu tremendos.

Tinc pendent l'operació de recuperació de motocicleta.

Tinc pendent fer el currículum

No tinc moltes altres coses a explicar ja que estic a 1 mes que se m'acabi el contracte després de 5 anys i és normal que estigui un poquet acollonida.

Per cert, encara miro Grey's anatomy on line: ara miraré un capítol.

Fins ara, xatitos

R

Foto treta del cucirca

La mimosa o Barcelona

2009-03-11T00:06:00.008+01:00

El.ludint que el 8 de març va ser el dia de la dona treballadora, o el dia de la dona o un dia en que la gent reflexiona sobre quí són les mules de càrrega del planeta amb una genètica bastant similar als homes, progressarem endavant.

Tinc dubtes sobre què he de fer, si BCN o Reus. La primera és un poble gran que es creu cosmopolita però, com veieu a la foto, és una ciutat que encara està a l'edat del pavo: posar-se guapa per a competir amb altres adolescents, fer brometes urbanes com aquestes (sí, això és BCN):

O sigui, que Barcelona està bé però si ets un treballador no sempre pots anar al teatre entre setmana perque vas rebentat o, com també em passa a mí, no pots anar a xerrades de coses que t'interessen perque curres (la última que m'he perdut és una jornada del comerç conscient). És a dir, que vaig tant al teatre i a les xerrades com si visqués a Reus.
Per altra part, Reus té vent, coca amb recapte i, fins fa unes setmanes: mimosa.
És una de les flors que més m'agraden. M' agrada la seva olor i el tacte que et deixa als llavis mentre l'olores, tot això combinat amb una frescor pròpia de la temporada en que floreix que fa que sigui una aroma associada a una fredor càlida. Penso que és una des les flors que no es pot arrencar. No la pots tenir a casa ja que es marceix ràpid i perd la frescor que la caracteritza. Si vols olorar mimosa t'has d'acostar a ella. No es pot comprar una branca a la Rambla i pensar que serà el mateix...
D'aquí poc vindran les frescies, les blanques m'encanten...i a l'estiu m'agrada el gessamí (l'olor de molts racons andalusos i de la terrassa d'estiu dels meus avis). Faré el que pugui perque em creixi aquest últim a la meva terrassa. Les altres flors serà més difícil.
I què he de fer si vull olorar mimosa? viure a Reus? Tampoc ho veig clar ja que jo enyoro el Reus d'abans, que no és el d'ara...Veig que faig servir el blog per intentar fer el dol d'un Reus perdut que ja no tornarà. Amics, heu d'entendre que m'hi esplai-hi sense miraments ja que la directora del Blog m'ho permet (que resulta que sóc jo).
Ja ho veieu, no sé què fer. Estic al 50:50. La vida o Déu dirà.

Per cert, tornant a lo de la dona treballadora...ara que miro anatomia de Grey online us diré que és mentida que els residents de cirurgia es dutxen i esmorzen abans d'anar a la feina superrelaxats i amb llum de dia al carrer. A EUA entren a les 6 del matí i si jo, que entro a les 7:40, ja em desperto de nit, imagina't ells!

Ale, tendres ànimes que de tant en tant traieu el cap pel blog, fins ara!
R
Les fotos les penjaré quan pugui

Lluís XXVI

2009-02-23T19:23:00.009+01:00

Sí home, sí. Que per Carnaval tot s'hi val...és una forma de dir les coses...

La veritat és que la satisfacció que dóna a homes de 150 kilos el fet d'anar disfressat de tirolesa, caputxeta o de campanilla no es pot substituir per res del món...

Al Carnaval de Reus, on jo només vaig treure el cap, vaig veure uns bolivians vestits de bolivians però alguns d'ells anaven amb albarques ... Ho vaig trobar tendre i tot. Em va semblar un detall de mestissatge/globalització/barrija-barreja o digues-li com vulguis d'això que és aquet món on vivim.

El que no us puc explicar amb paraules (i que per desgràcia no en tinc fotos) és el component d'una carrossa que anava d'època. Deuen ser una de les colles millonetis ja que portaven uns vestitis Lluis XXVI tots brillants i adamascats i un dels components només portava armilla blau caldera i una petita perruca de rinxols blancs... El que passa és que era un gos! Un d'aquests de la raça chucho. D'aquets que, la propietaria, quan arriba a casa diu"- ¿Cómo está mi nene?"i el gosset es mou neguitós... i després ve el "Sí, sí, ya ha llegado la mami!" i pam! li encastra un petó als morros.

I no és que els gossos no m'agradin. Però he dit gossos.

Que SantAntoni em perdoni però aquets chuchos no sobreviurien a les gavines ni als coloms de Barcelona si no fos per les seves "mamis" que els salven dels perills. En la selecció natural ja faria dies que s'haurien extingit.

Per altra part es veu que són necessaris com a receptors d'afecte. Hi ha molta gent que necessita algun ésser de resposta incondicional. Cosa que no es dóna entre humans, que ja ho sabem...però si et costa pair-ho...si t'és molt difícil assumir-ho... sempre et pots comprar un animaló.

Ale, Bsikos (estic molt castellana, no?)

Obsolescència programada

2009-02-08T08:59:00.009+01:00

Vès que no he trobat cap foto de la pastisseria Jordà...

Avui, tot i tenir festa, m'he despertat quan encara era fosc i he pensat en la pastisseria Jordà...? Quina lògica té despertar-te un diumenge "tranquil" pensant en una de les botigues emblemàtiques de Reus que ha desaparescut fa un any?

En el seu lloc hi ha un local de jamón de Jabugo, de Guijuelo...vaja, el típic producte de Reus que tot turista rus que practiqui l'art de comprar passejant hauria de comprar com a souvenir (Recuerdo de Reus).

Tornant a la pastisseria podria ser que pensés en dolç perquè fa uns dies que tinc polidípsia i m'he imaginat que potser era diabètica...però no m'he fet cap anàlisi així que no ho sé. És més probable que estigui relacionat amb les calefaccions i el fet que no tinc temps de beure. Quan me n'adono que tinc set en tinc MOLTA.

Bé, doncs la pastisseria tenia un estil modernista (fet de novo, com ara el Jofré de dones) i era on hi compràvem els pasitissos d'aniversari- els de crema cremada per fora i, per dins, crema amb maduixa. Em vaig iniciar en aquest món de ben petita. Inicialment els tortells de crema i les pastes de poma van fer que em guanyés el títol de Rossi Pasteles. Després vaig progressar a la resta de modalitats.

Obligadament he d'esmentar a forma d'homenatge:

1. Les coques de massapà

2. Les vacarisses (uns pastes semblants a les orelletes -en castellano palmeras- que tenien forma de S)

3. Braç de gitano

4. Menjablanc

Això ja no tornarà...

Eren quells temps en que les coses semblava que havien de ser per sempre.

Ara, en canvi, tenim et xip de l'obsolescència programada que és això que et compres una tele i saps que només et durarà 4 anys. I el pitjor és que ja ho fabriquen amb aquesta intenció...

Bé fillets, us deixo amb la reflexió

Rosa

PD1: Cats, només has d'anar a l'angle dret de la pantalla i cilcar "crea tu blog"
PD2: Ara ja casi no en menjo de dolços, eh! no sóc d'aquelles de "oooohh! la xoocooolataaaaa!" Me he quitao

I que perquè hi ha aquesta foto aquí? Doncs perque he buscat una foto d'una palmera de pasta i, com que la màquina expenedora de la feina té Palmeras Roig, la palmera de Miravet n'he buscat una foto i, enlloc da la palmera, he posat una foto de Miravet.

Traffic jam

2009-02-01T12:29:00.008+01:00

Curiós és que els anglesos facin servir aquesta expressió per a denominar embús. La traducció literal, melmelada de trànsit, em porta al que us vull explicar avui.
He tingut un dels meus diumenges de melmelada després de molts alts i baixos, anar i venir i ziga-zaga... Fer fi avui m'he aixecat i he esmorzat torrades amb melmelada després de molt de temps de no fer-ho.
Això ha comportat que, en revisar les melmelades que tenia per la nevera (la de taronja amarga ecològica de Fruites Pasqual i la de figues i canyella de la mare de l'Amaya), he hagut de procedir a la dipositar-les a les ecombraries ja que tenien colònies de fongs.
Després de l'esmorzar m'ha semblat més adient fer un coc de poma com els de la Padri al forn de la meva altra àvia (em faltaven 2 ous però ho he fet igualment). Sabeu allò que una cosa et porta a l'altra...doncs això m'ha portat a rentar la safata del forn. Típica cosa que no és necessaria (ja que potser fa 3 mesos que ni la toco i no havia pasat res) però que avui et sembla superimportant: clara excusa per no seure a l'ordinador i constatar per internet quants quartos em queden al banc després d'haber signat el dimarts passat.
Sí, sí, sí...les coses importants acaben sent paraules monosíl.labes (MIR, pis, fill). Amb el que costa aprendre el terme "esdúixola"!
El carrer del meu pis és Independència (sis síl.labes!!)...no està malament no? i el significat tampoc, no?
Com que m'he casat amb el banc ara obriré una llista de no-noces. És una ONG on es pot col.laborar amb un metre qudrat de rajola o, si es prefereix amb tres metres de tuberia...s'accepten donacions.
No hem de caure a la temptació que una casa és lo de dins, lo que et venenen a l'IKEA del redecora tu vida. Com, en les persones, la gràcia d'una casa són els fonaments i el sostre. Ni se us acudís regalar-me un florero!
També entendria que no em regaléssiu res ja que no faig cap pena...
Bé, espero, un dia o altre, convidar-vos a casa.

B7

Estrictament és Traffic jamb però col.loquialment es diu traffic jam (yu nou uoramin)

La foto es titula Embús a l'eixample, és d'un tal asfèric (flickr)

La Plastilina

2009-01-27T13:32:00.004+01:00

Podria titular-ho: "Yes we Kant". Així tindria moltes entrades al blog... i a més semblaria algú interessant, amb rerefons humanístic, que pot parlar de filosofia a part de treballar i saber fer pollastre rostit. Però no: això, avui té un altre títol.

La veritat és que la Ràbia no és un sentiment agradable. I és lògic que la gent no vulgui llegir sobre coses desagradables però l'objectiu d'avui és la prevenció. Previndrem les malalties mentals derivades dels maldecaps de la vida. Com? posant-hi un advocat.
Em sap greu que els psicòlegs es quedin sense feina però la clau per a mantenir el cap fred en situacions complexes relacionades amb quartos i la llei és posar un advocat a la teva vida.

Recordeu la ràbia innocent que senties quan la plastilina estava barrejada? Jo crec que és un dels primers sentiments de ràbia: si jo ho faig bé (no barrejo el blau amb el groc), perquè m'ha de tocar la bola de plastilina color caca d'oca?
Després, el sentiment de ràbia es va tacant de tints més amargs però l'essència és la mateixa: si jo faig bé o procuro fer bé la meva feina, perquè el gestor sembla adormit i la del banc té "despistes"constants? Ai fillets! no ho sabrem mai!
La manera de resoldre-ho és amb un advocat encara que pugi costar una pasta. Això farà que dormiu cada nit, no feu úlcera i que no calgui anar al loquero.

No és una entrada molt llarga ni molt elaborada. Dins l'àmbit de la prevenció tot sona avorrit. Jo us ho volia dir per si li serveix a algú.

B77

Sindriprem

2009-01-23T23:20:00.010+01:00

"La vida pot ser difenent amb Andreu Buenafuen" és una sèrie de programes (3 crec) on l'Andreu Buenafuente mostrava invents al més pur estil americà del Pump-and-seal (sabeu què vull dir,no?).
Bé doncs va mostrar el Sindriprem que, com clarament la paraula diu, és un estri que servia per agafar les síndries. Consisteix en dos desembussadors de wàter conectats pel mànec amb una manguera. La part de la ventosa és la que enganxava la síndria i evitava que et caigués....

Des que la idea em va robar el cor (per freaky grau 3) de vegades em repeteixo la frase: "La vida pot ser diferent amb andreubuenafuen".
Avui tornava de la feina en moto, feia una brisa sorprenentment càlida i ha coincidit amb que el dia s'allarga una mica. El vent feia que hi hagués núvols lenticul·lars d'aquests que semblen un ovni. Eren núvols aïllats i grisos sobre fons blau cel (mai millor dit) mentre el sol començava a retirar-se.
He pensat que la vida pot ser diferent...pot ser diferent amb 5 guàrdies en lloc de 8... és possible que la meva vida canvii una mica i això m'alenta a seguir fent el que feia però potser amb un somriure i tot.

Xatos, em sap greu no poder compartir amb vosaltres lo del sindripem. És una mica antic i ningú ho ha penjat al You tube.

B77

Imatge de manufacturasdegomanavarro

Sobre les normes

2009-01-14T19:49:00.007+01:00

Laboralment en un moment una mica a pressió, les normes es converteixen en una boia on agafar-se quan nedes pel mar sense saber on està la terra ferma.
Si es pot ser anàrquic és quan no tens responsabilitats. A mesura que la vida et porta endavant, les normes o aconseguir que les compleixin et donen un punt de descans del tipus "això ja està encarrilat".

No es pot esperar que la bona fe de la gent sigui la que resolgui els problemes que van sorgint.
Parlant amb el Dani i el Joan per separat he conclòs que per "afavorir" que s'acompleixin les normes ajuda molt el fet que hi hagi penalitzacions.
P. ex: no funciona dir "no beguis i així disminuirà el número de morts a les carreteres (un dels quals podries ser tu)" no, no, no això no funciona. El que ens va molt bé és: "si no vols que et treguin punts o el carnet, no beguis".
Ho haveu vist com els humans sóm així?

Molt bé, doncs a la feina teniem unes normes ("normes no escrites") que he decidit escriure. Crec que m'han pres per beneita o per algú que té sang dictatorial (sang verda). Jo mateixa em noto córrer bilis per les meves venes...vaja que em sento Rosa Merkel, cosina de la Tatcher.
Espero que hi hagi un moment una mica més florit i idil.lic a la meva vida (d'aquells que surten als anuncis de compreses) on jo aniré contenta per un camp verd amb un coixí aixecat cap al cel...

Això m'ha fet recordar la figura de "La Norma" que era la imatge d'una campanya publicitària dels 80 per que parléssim bé el català. (el Guillem m'ha trobat el dibuix a internet!!!)

Aquí a BCN alguns no saben i altres no recorden la sonorització i la liason. És allò que fa que Sant Antoni fonèticament soni "santantoni" i no "sanantoni" o bé que la s que us poso en negreta sigui sonora en aquest cas: els altres, al parlar sona "elsaltres" i no "elssaltres". Jo reconeixo que no poso les dièresi (que no m'ho sé gaire) i expressament escric "aqueta" i "lo" perque les normes d'aquest bloc les poso jo i a mi m'agrada així. Quan dic "aqueta" hi ha alguns que riuen ("- Ah! aqueta, aqueta!...") uufff! sí, sé que no és normatiu pero ho diem pel Baix Camp. La norma accepta dir "aquet" quan la paraula que ve després começa o sona com vocal (aque(s)t home) però no hauria de sonar aquet per dir (aquest cotxe) i a la tele ho fan...és més hauria de un grup al Facebook que es podria dir: Odio els anuncis de la tele en Xaba.
Des de la tevetrès podrien posar-hi una mica de ganes i fer-ho almenys en català que contingui la bonica vocal neutra encara que ens deixem els de Lleida i els del Delta.

Apa...una fotiqui del Delta un desembre qualsevol

B7

Tristany i Isolda

2008-12-27T20:25:00.005+01:00

M'agrada Shakespeare, vès què hi farem!. La comèdia m'agrada més que la tragèdia però, les desgràcies descrites per ell són d'una mena dolor una mica dolç i tot. Ahir vaig veure la pel.li de Tristany i Isolda i m'ha agradat. Ha estat part dels meus moments nadalencs de descans. Em pensava que era del Xèspid però no, és una llegenda, un romanç anònim.

He intentat cambiar els colors del bloc perque al pare no li va bé llegir sobre fons negre però no m'he decidit. Aquest és el que més m'agrada però un dia potser el cambiaré.

També dec una menció honorífica de Padrí Adoptiu del Bloc (PAB) a l'Albert Rodríguez que és un de la meva feina, seguidor del bloc, que té moltes coses a dir i no s'atreveix a generar-ne un. Va ser ell que es va adonar que el bloc havia complert un any.

Nomeno Miss Blog-reader a la Catalina Bordoy per ser quasi la única que escriu al bloc. Passa uns moments difícils però un dia les nivolades s'escamparan...

El comptador indica que alguns com l'Stephano pot ser que llegeixin els (digues-li) "articles". Baci.

Es veu que alguns dels meus amiguets ho llegiu de tant en tant encara que no hi feu comentaris...sort que m'ho dieu que sino em sentiria bastant idiota escrivint i escrivint a un bloc amb 0 comments.

Tinc la Pilar, l'Amaya i la Maite embarassades. A elles, un fructífer 2009!

A tots en general, als que ens coneixem i els que no: espero que disfruteu de les festes, descanseu una mica i el tigueu un feliç any 2009.

Petons

Rosa

Coixineres, mitjons i l'FBI

2008-12-23T10:05:00.013+01:00

Volia parlar de una cosa (a) però potser hauré de parlar d'una altra (b)...

a. Vull parlar del misteri següent: poses sis parells de mitjons a la rentadora i, després de secs i sense la sensació d'haver-ne perdut cap..., en hi ha un que no té parió (pel context enteneu que vol dir que no té parella...és una expressió que feia servir la meva besàvia que us la dic ja que està extingida).

PARIÓ, -ONA adj.
Que fa parell amb un altre; que correspon simètricament a un altre (or., occ.); cast. parejo. «No he trobat més que un mitjó; busca'm el parió, noia». Mes dues encontrades pariones i la mar que entretalla mos ribassos, Atlàntida vii. Cercar parió: cercar dona, cercar algú per casar-s'hi (Borredà, ap. Aguiló Dicc.). Avuy per demà que et trobis en lo compromís que tu també buscas pariona, Vilanova Obres, xi, 64. Escullen el parió que els convé, Ruyra Pinya, i, 128. Sense parió: sens par, que no té cosa que li sembli; cast. sin par, sin igual. La Cristeta era sàvia en fer anar la llençadora i la llengua amb una rapidesa sense parió, Llor Hist. 14. Coll Parió: nom d'un coll de muntanyes situat a l'alta conca del riu de La Muga, devers el cim de Bassegoda, prop del Vallespir.
Fon.: pəɾió (or.); paɾió (occ.).
Etim.: derivat de paria.
*Tret del Diccionari de l'Institut d'estudis Catalans

Seguint amb aquest tema tant important...¿com pot ser que perdis les coixineres si poses tota la nòrdica alhora a rentar?? Ara mateix tinc la nòrdica de quadrets beige i al capçal hi veureu uns fundes de coixí dels Pitufos.

b. I he de parlar d'un cosa que em preocupa: crec que em controlen...
Com que ocasionalment he fet servir paraules una mica violentes ("grup activista: les tomaques només a l'estiu", "terrorismo ambiental", "nazi" o "camara de gas") he tingut entrades al meu bloc des de Iran i USA...ho sé pel comptador d'aquí al costat. ¿Com pretenen que no ultilitzem paraules ralacionades amb el terrorisme si cada sant dia està a les nostres pantalles i forma part de la nostra quotidianitat? La meva mare m'explica que abans de l'any vaig estar 3 dies sense menjar perque van deixar de fer anuncis per la tele (que era el que em distreia i feia que engolís, es veu). Van deixar de fer anuncis per l'atemptat del Carrero-Blanco. Diga'm que no estem relacionats! Osti, tu! És que em faran dir tacos, eh!
Bé, espero que tinguin un amic català que els pugui traduir el bloc i aviat decideixin que no val la pena tenir una brigada que m'estudia.
Sóc normal: m'aixeco a les 6:48h, treballo com una burra fins que em fa mal l'esquena, pago la piscina i no hi vaig, tinc una moto 125 que la deixo plena de pols perquè sembli vella i no me la robin a la feina, tinc molts empastes i un implant al primer molar inferior dret que em va costar més que el sou d'un mes,...vaja, normal.

Salutacions a tots vosaltres amics (inclòs l'FBI)!

Per cert: heu notat que no estan tant de moda els papanoels que pugen pels balcons. Thanks god!

*Imatge treta del bloc joanfizz (ho he de dir perquè no em denunciin)

7 i 8. Els de Neslté són uns gallines

2008-12-08T20:24:00.009+01:00

"Covardeee, galliiina, capitán de la sardiiina" A alguns, aquesta cita us deu sonar. Eren cosetes que deiem els nascuts en dictadura i que vam començar a parlar al principi de La Transició. A mí em sembla més adequat dir-li Postdictadura a aquell periode ja que tots som una colla de tocats per la censura inflingida a les generacions progenitores nostres. "No facis/diguis això que és pecat". A mi m'ho havien dit alguna vegada. Ara no serviria de res dir aquesta frase ja que els infantons no s'imaginen el turmentat que et senties per haber fet algo que pogués ser pecat. No sabies com seria el càstig però t'imaginaves que una cosa que venia del másallá et feia algo més dolent que dolor físic.

Un cop dit això, us aviso que el post tracta pel damunt els dos últims temes relacionats amb la pel.li de fa uns quants post ja que crec que l'haurieu de veure per tenir-ne consciència de l'envergadura del tema. Per una part surt una planta de producció de gallines. Els les posen llum blava a la sala premortem perquè no estiguin estressades en el moment de la mort. Es veu que elles no veuen la llum blava i espensen que estan a les fosques. Seria romantic com el pont els suspirs de Venècia... Les maten mullant el cap en aigua sota corrent i després ja les van tallant les màquines (primer el cap, després les plomes,...). La veritat és que els pollastrets de l'India semblen canaris al costat dels orangutans de producció aviar industrial que ens mengem. Aquí, a Barcelona (-que jo sóc de Reus però visc a Barcelona: alguna pega he de tenir a part dels dos pèls a la piga que tinc a la papada), es veu que hi ha nens Barcelonautes que en dir-los: dibuixa un pollastre...l'han dibuixat plegat, sense cap ni potes, en una safata de porexpan... Això sí que és un pecat. Com també són pecats cosetes que fa la empresa que expressament he escrit malament i que titula el post. Però no en faré propaganda ja que hi hauria informació per a fer vàries tesi doctorals i, ni estic al nivell, ni la tinc. Però vès que no hi ha marro!

Beset

4. Squash

2008-12-07T00:14:00.007+01:00

Pilotes d'esquaix són les tomaques d'hivernacle i nosaltres estem de sort perque no travessen tota Europa en camió, només un tros.
R- Aquí li agraden les tomaques cherry?
- A mí!
- A mi!
- A mi també!
R- ¡Mentira!
No em podeu dir que us agraden les tomaques Cherry, al menys pel gust no!. Digueu-me que queden molt mones a l'amanida però no em digueu que tenen gust d'algo!
A la pel.li que us dic surten els camps d'Almeria tots d'hivernacles. "Als anys 60 el govern central va portar l'aigua aquí per a generar riquesa...." i ara són hectàrees i hectàrees de plàstic on a dins hi creixen verdures tristes.
Resulta el El Egido que concorda amb "elegido"...ja no és tan escollit com a proveïdor ja que el Marroc i Itàlia també saben fer això dels plàstics.
Una altra vegada vosaltres elegiu...
Això correspon al meu grup activista:
" Tomaques només a l'estiu"

Imatge treta de la Web de la Universidad de Almería

Trucu de la pilota d'esquaix: per als roncadors, es poden posar una pilota d'esquaix amb un esparadrap al centre de l'esquena per anar a dormir. La incomoditat farà que dormin de costat i ronquin menys.

5 i 6: Pioneer i Mato Grosso

2008-12-06T23:47:00.010+01:00

5. Pioneer és l'empresa de llavors híbrides més important del món. Aquestes llavors no es poder aprofitar per a una segona plantada. Els camperols les han de comprar a les empreses al preu que ells posen. Bé, doncs un dels caps de l'empresa manifesta que a ell li agraden aquestes altres albergínies (en mostra 2: una de gran i gorda i l'altre de torta i més prima). En aquest cas els dos exemplars han estat cultivats a Romania. Diu algo com "els nostres fills no podran saber el gust d'una poma o una tomaca com les d'abans". És ell mateix el que ven les llavors híbrides i que reconeix que el gust del'albergínia cultivada com abans és la millor.
Assumim que assistim a l'enterro del Sabor: E.P.D.
Nota: sou de camperol romanès: 50ct/hora

6. Mato Grosso (que és la traducció al portugès de la paraula guaraní kaaguazú) significa mata alta. És un dels estats del Brazil amazònic on hi ha més fam. Coincideix amb part de l'Amazònia destruida per a cultivar soja que després és exportada a Europa i USA per a per pinso per als animals que després ens menjarem com a carn. La part del documental la presenta un camperol que està com un secall.

Diu que hi ha dies que tenen GANA. Graciós perquè "quien GANA con esto" és el Governador de Mato Grosso que coincideix ser el principal accionista de l'empresa que porta tot això de la soja (Maggi).
És curiós tot això. No sé quina deu ser la prevalença d'obesitat mòrbida a Mato Grosso només sé que nosaltres n'operem una cada setmana. Mato al grosso? No porto molt bé això que la obesitat mòrbida sigui una malaltia ja que sembla que, si ho etiquetes de malaltia, l'individu està exempt de responsabilitat.(M'ho he de treballar, ja ho sé).
Un altre funeral: Amazònia, que al cel sia!
Nota: preu d'un metre quadrat de selva amazònica no sé si han dit 1 cèntim o un euro...podria ser el primer preu...

Addendum

2008-12-06T23:36:00.010+01:00

Que quina relació té el Sirulo amb la Bretanya? Cap. Però dins dels meus activismes sense acció posterior: odio i lluitaria contra els que fan lo del Sirulo o el Musclo Zebra. El Sirulo és un super peix, supergran, d'aigua dolça que viu a no se quins llacs d'Alemània o algo així. La qüestió és que uns alemans el van tirar a l'Ebre per pescar-lo per diversió i ara és un predador de les espècies autòctones.... L'altre cosa que va passar amb els Europeus que vénen a disfrutar de les nostres terres és lo del Musclo Zebra. Va ser portat en piragües de no sé on (enganxat al cul) i és un musclo gegant que també va en detriment dels autòctons... Suposo que algun pescador d'aquets i piragüistes deuen dir: "Ah!¡Se siente!". Però és que jo,en coses així, em tornaria una mica nazi i els faria una passadeta per la càmara de gas.
R

3. Sirulo

2008-12-06T23:08:00.015+01:00

Sobre els pescadors de La Bretanya que surten amb el seu barquet, fan pesca artesanal i aconsegueixen peix sà i fresc vs. els barcos industrials que pesquen a saco peixos a qui, en ocasions, els rebenten els ulls de la pressió que hi ha a les xarxes. Mostra peixos com el peix rata i un altre que no conec però ell mateix diu: d'aquí en surten uns filets blancs sense espines...ni gust.
I quanta raó té. Vaig anar a un Curs a Castelló on l'últim dia ens van fer un soparet on hi havia un arròs caldós. Hi habia galeres. Ningú de la taula de 18 se les va menjar exepte jo. És díficil de menjar,té poca carn i la closca et punxa els llavis pero el gust...oh!
Per cert, a part de reconeixer el peix fresc pels ulls, que han de ser hidratats i turgents, es pot reconeixer per la vermellor-cirera de les brànquies. També, un peix tou, un llenguado que es doblega, ha de fer pensar en peix meys fresc que un llenguado rígid. Sí, els peixos recent pescats tenen un rigor mortis que és bo. Penseu que amb lo dels ulls ens poden enganyar hidratant les còrnies.
Però, si trobeu que el millor peix és el de la Sirena i penseu que a les peixateries hi fa fred i pudor a peix...no cal que seguiu llegint. També és veritat que treure els budells del peix a casa et deixa les mans i brossa amb molta pudor, o que et pots punxar...vaja, quin pal lo del peix.
Ara me'n recordo de gent que diu: "Aquet peix té espines? És que si té moltes espines no m'agrada". Doncs sí: el peix té espines; els arbres, fulles; el mar mulla...a l'estiu fa calor. Resulta que aquesta vida, en aquest planeta, és així. Suposo que a aquets els aniria bé un tractament a l'estil Forges: 4 ostias/8h. El nen petit de Verano Azul en un capítol deia "No me gusta la leche, sabe a vaca..."
I és que seguint amb el peix... jo, que sóc Peixos, quan vaig a Playa Bávaro a fer Snorkel sempre veig Barritas de merluza rectangulars i arrebossades, nedar entre els esculls de corall.
Tú esculls.
R
Aquest és el sirulo o siluro. Peix-gat d'origen americà que en aquest cas (foto extreta del blog "Terrorismo ambiental")pesa 102kg. A l'Ebre arriba fins a Mequinensa i más allá. També ha envaït el Tajo.

We feed the world

2008-12-06T22:36:00.015+01:00

Els xinos del frankfurt de la cantonada tenen un Mercedes diesel. D'acord que això no és del que volia i necessito parlar amb urgència però: ves que no és curiós que uns Xinos portin un frankfurt d'aquells de la cadena on fan frankfurts de Bratswurt i de Chistorra!...doncs no és prou curiós sinó que, a més, tenen un Mercedes negre diesel. Que n'és de bonic el fruit de la globalització.
Del que necessito parlar amb urgència és del títol del post que correspon a una pel.li de Erwin Wagenhofer. Tracta de que som nosaltres qui maneguem tota la història de la hiperproducció i els exedents d'aliments alhora que qui ha gent que bull pedres en aigua en l'espera que els seus fills s'adormin i deixin de plorar de gana.
"Wi Fi d word". Amb un joc de paraules que han sortit com un lapsus i que ben bé podria voler dir que amb internet la paraula pot ser alimentada, tiraré endavant la tetra o quinti (o lo que sigui) -logia dels temes que tracta la Pel.licula:
1. Pa
2. Mercat
3. Sirulo
4. Pilotes d'esquaix del poble elegit
5. Albergínies Pioneer
6. Sleeve gastrectomy a Mato Grosso
7. Llum blava per les gallines
8. Neslté té set
1. PA:
A Viena, cada dia els sobra pa que llencen i,en quantitat, equival al que necessita diàriament Gratz (la segona ciutat d'Àustria).
2. Mercat
Al mercat més important de Senegal, els vegetals europeus costen tres vegades menys (gràcies a les subvencions d'Europa) que els conrreats amb dificultat al propi país...per tant, els camperols emigren de forma il.legal a Europa per a ser explotats als camps de conrreu nostres.
Tràiler:

LED

2008-11-29T19:16:00.002+01:00

Light Emision Diode
Que és que ara, les llumetes de Nadal són de Leds...abans que li dèiem bombilla, ens vam reeducar i catalanitzar i li diem bombeta. Sí sóc moderna...si és que sóc tant moderna que ara he entrat al Facebook perque em sobra temps.
Lo del FB em fa certa gràcia la part en que amics meus (que en tenim quasi 40) es fan fans del Bart Simpson. N'hi ha d'altres que són del grup d'amics de "La meva àvia al llom li diu llumillu" o el grup de "No distingeixo la cantant del cantant del grup Camela". Us prometo que m'emociono perquè és com un gran bosc on hi pots trobar, amagat entre les herbes, un freaky de primera qualitat. Faré un programa que es dirà "Caçadors de Freakys" i anirà sobre les aventuures i desventures d'una caçadora de freaks intrèpida. Vestiré de color caqui, amb un gorro del Coronel Tapioca i m'arrossegaré per terra per a no espantar la presa...els meus estimats freaks. Que tots en som una mica...va... ara ja haurieu de començar a perdre la vergonya i confessar... (Cati, tu que et vas tacar els pantalons moderns de llexiu ja saps com...; Dani, tu que anaves en bici sense seient...;la Ximi,que fa el cilindrin...; la Ioio, que on l'hauriem de buscar si es perdés és al Pans de l'aeroport, o el Lluis Puig, si tu, que et busques a tu mateix per la web...).
Estimats, un petó

Comunicasión

2008-11-16T19:19:00.015+01:00

Sortint de guàrdia diumenge a les 12:28h al bus 59:

- Molesto?

- No, claro que no...sientese

- Usted tampoco molesta, va ahí , leyendo, con curtura, no es como esos jóvenes que van allí, con el pichipichi (que per signes entenc que és l'mp3), con los ojosserraos y el móvil...verá que eso es de la gente sin curtura...usted no verá a la reina o a la princesa subirse a un autobús y haser esto. La gente con curtura son educaos y después en su casa, la reina llega a sua habitasión y seguro que pone la música que quiere...

- ...(evidentment paro de llegir l'article del Quim Monzó perquè davant meu hi ha la promesa de un reality show...Barceloneta Style)

- Y el mobi? Ya verá... las adolessentes, las solteras, las viudas, las separadas, todos con el movi , así (i escenifica que mira la pantalla), ahí está su vida. Eso no es comunicasión, eso es gastar dinero...y las adolessentes (escenifica que parla per telèfon) "ven que hoy no estan mis padres, ven a casa..."y depués vienen las barrigas y los embarasos. Yo, sabe, me compré un movi porque tengo una finca con mi hermana, allí en Tarragona, y lo do somo mayore, y tiene cobertura. Pues ¿sabe que hise con el movi?

- ...

- ...lo regalé. ¡Pa qué quiero un movi! ¿Pa gastarme 8000 pesetas y no tener pa comer? Ah, no, yo lo regalé.

Faig un respir i veig un altre dels habitants del bus que treu la col.lecció de xapes de cava...ah!estem salvats...algú normal. La senyora del davant del de les xapes va tota arreglada amb americana caqui i arrecades morades (de brillantets de plàstic) que no peguen però, a la Barceloneta, això no importa (va Rosa, a tu tampoc t'ha d'importar el cutrerio, la intenció d'arreglar-se és el que compta...). Evidentment em sobreposo a la situació perque m'espera una altra història del meu company de tragecte sobre una rusa (porque hay do o tre modelos de rusas, esta era blanca de cara y rubia, como esas nórdicas, americanas) que fa de canguro i no sé què....

Al final aquest baixa i el seu lloc l'ocupa un professor d'edat mitjana, amb jersei blau marí sense caspa que parla pel mòbil: "...sí perque l'any passat van suspendre plàstica..."amb això ja en tinc prou. Em quedo reflexionant i penso: com es pot suspendre plàstica? Hi ha coses que no entenc. No entenc algun emoticono (abans no entenia XD) ni que la tendrainfància suspengui plàstica. Les coses deuen haber canviat molt.

Apa, bona tarda

R

Els semàfors de Madrid

2008-11-09T11:53:00.010+01:00

Hola xatos, com anem?

He estat a Madrid durant 3 dies i la veritat és que són amablets i bastant més carinyosos que nosaltres. Als bars la gent que t'atèn et somriu, quan et presenten a algú resulta que et fa una salutació càlida i no una d'acer inoxodable com fem nosaltres, per si a cas... Fins el punt que nosaltres no tenim la paraula cariño que sona una mica més afectuosa que afecte que en seria la traducció.

Us volia prevenir de una cosa que ens passa als que funcionem com Barcelona: quan els semàfors fan pampallugues no és com a BCN que t'has de posar a correr, és que encara tens una estona llarga per acabar de creuar. També seria un tema a discutir els ritmes dels semàfors de BCN ja que, segons quina edat tens, el bastó et serveix més per avisar als cotxes que et vegin-ja que ja s'ha posat vermell- que no per ajudar-te a caminar. La veritat és que molen els llocs on es pensa en la gent, on s'intenta que no hi hagi contaminació acústica. Europa mola. Encara ens hem de polir una MICA més.
Els mossos d'esquadra em paren a mi quan surto de guàrdia el dissabte a les 11 del matí per demanar-me els papers (m'ha pasat 2 vegades) suposo que dec per pinta de quinqui.... Són tan monos que no es posen a parar els nengs que surten divendres a les 4 de la matinada i que van flipadets, amb un tubo d'aquests que fan soroll...no, no...aquest no és el target de la operació (i a més, fa molt fred a aquella hora). El target és una currante idiota a la qual haurien de multar per passar-se tota la nit treballant sense dormir però com que no hi ha cap màquina que ho detecti, no em poden multar per això. Ah!...se siente!
Per cert, sobre seguretat al carrer...això que les dones condueixen malament és discutible. Dels accidentats que jo atenc la majoria són homes. Conduir malament vol dir anar lent? Vol dir que no surts a prou velocitat del semàfor? Espero que es fongui aquesta idea absurda. Els que es peguen pinyos són ells. L'altre dia, me'n porten a dos i em diuen: "Han anat a un concert, han près alcohol i coca..."és lo normal, quan vas de concert has de tenir l'entrada, les teves racions de coca, i una mica d'esperit de vi per a regar-ho tot. I és que el jovent s'ho pasa tant bé!!!

Com veieu, avui hi ha una mica de queixa al post. Volia que fós més optimista. Per a millorar la imatge que us deixo posaré una foto de l'Índia.
B7

Per cert, al post de l'argó ja he penjat els guants

La camisa del Benach

2008-10-28T22:30:00.004+01:00

Quan van anomenar al Benach president del parlament jo, que el tenia al meu subconscient, vaig somniar una nit amb ell. Deu ser l'eròtica del poder. Al somni jo l'acompanyava a cal Queralt a comprar camises endressades per la seva nova feina. Cal Queralt és una sastreria típica de Reus, un dels llocs on van els de Reus de Tota la Vida (RTV) i, com que jo sóc RTV i el Benach també, vaig compondre aquest guió tan elaborat.
Clar...és que ell no ho sap, però ha estat a la meva vida des de la tendra infància: vaig anar d'acampada a Besalú a 6è EGB i ell, que en aquell moment era un jovenet cumba, ens va fer de monitor juntament amb la seva parella. Arrel d'això sabia qui era i, en veure'l de cap de colla dels Xiquets, vaig pensar: mite'l, jo el conec. La veritat és que el trobava guapet en aquella època. I ara resulta que és el president de Parlament...filla, lo que són coses...
Me'n recordo en aquella acampada a Besalú (de 3 dies...) vaig comprar fuet d'Olot (ja devia tenir això pel menjar), una colònia Eau Jeune petita per la meva mare i un aftershave Vorago pel meu pare...amb aquell patiment que "has de portar algo quan vas de viatge". També vaig enviar una postal deint que m'enyorava quan no era veritat però jo devia pensar que era el que esperaven de mi...-mare de Déu...quina personalitat tant complexa...m'esgota a mi i tot.
Recordo que va ploure i feia aquell fred de Girona a l'inici de la primavera. És un fred que a mí se'm queda emmagatzemat a les galtes del cul i me les deixa fredes una setmana sencera.
També recordo que ens van renyar per menjar Filipinos que havia portat la Capde a les lliteres de l'habitació i que vam fer una cosa molt dolenta. No se qui era la líder d'això però vam fer creure a l'Anguera que el Mora anava per ella i ella, estava superapurada perquè es debatia entre dos homes: el Mora (un de la classe) i el Jason de V (sí,"V" la sèrie d'aquells lagartos que es menjaven rates...).
Que n'erem de dolents...

Ale, la iaia Rosi us deixa una de les seves batalletes
(per cert, crec que apuntaré coses a la web per si mai perdo la memòria)

Tema recurrent

2008-10-24T15:53:00.003+02:00

Els llums de Nadal...al meu mercat ja els han penjat!. Ja sabeu que no puc sofrir que s'empenyin en avancar-se al temps...són superherois que es poden transportar al 22 de desembre? No. Doncs si no són superherois que no facin l'idiota. Com el que ven és Nadal i tot el reguitzell de pantomima que hi ha al voltat, ara comencen a instalar llums per que anem picant i comprem com beneits. Però si hi ha crisi! i, si la gent té 4 duros, no està per gastar-se'ls.
Una vegada que vaig comprar algun regal de Nadal per avançat, el vaig desar i després no el vaig trobar. No el vaig poder regalar fins 8 mesos després de Nadal. Està clar que aquesta estrategia no funciona.
Potser aquest any servirà per a plantejar-se si necessitem tantes coses xorres, que, ademés sovint són plàstics i coses inútis però gracioses (en un principi).
No se com anirà això dels quartos però no caigueu a la temptació de comprar perquè sí. En el clàssic funcionament pendular dels esdeveniments, després d'una era de consumisme extrem: ho vull ha/ho tinc ja, 24h obert, cienpesetas (...és barat: contamina i exploten a treballadors infantils xinos però és barat) podriem plantejar-nos les tres R: reutilitzar, reciclar i (com que no recordo quina era la 3ª me l'invento) repensar si de veritat cal comprar-ho.

Sort amb els calerons
B7

Heroes

2008-10-16T18:52:00.004+02:00

Que sí, que em vaig enganxar a la primera temporada i ara ho he descobert per internet. Són gent normal com jo que resulta que té poders: un vola, l'altre es teletransprota en el temps, l'altre es repara automàticament de le lesions, en hi ha un que llegeix el pensament... i tots treballen per a salvar el món d'un virús que matarà tota la humanitat. M'encanta.

Per cert, el títol s'ha de llegir en anglès: jirous

Algú s'ho mira?

Argon beam & the chatinskys

2008-10-11T02:16:00.010+02:00

Bé, bé, bé ... o well, well, well... (això últim sona més a dolent de la pel.licula- Orange clock). Sofisticació a alt nivell: argon, tissuelink, ligasure, endostapler, harmònic, mono i bipolar, clinch, satinky, itri, cianoacrilat, pursestring...vaja...parauletes que he fet servir els últims 10 dies que he anat de curs. La veritat és que tot això són coses habituals que fem servir a cirurgia sense ser uns trekkys, és "lo normal".
Entre un curs i l'altre vaig anar a la boda de l'Annabel: estava supermona i la gent se l'estima així que és fàcil que ens hi trobessim bé però ¿amb qui parles de l'argó en un casament?(l'interrogant al davant té algunes accepcions en català, de veritat).

Bé, també és "lo normal" dur una navalla al damunt i que els mossos no en facin cas dient que és un objecte personal i no l'hi prendran...ejem, ejem. Ho dic pel lio que hi ha hagut al meu hospital (Cati, si no t'has enterat: una pacient de vint-i-pico que es volia visitar perque l'havien agredida es veu que se li en va anar l'olla, va agafar una navalla d'un altre pacient i fa ferir a aquest i a un altre que passava per allí).

També cal dir que he hagut d'enterrar la meva moto (la kymco) perque ha expirat i que me n'he comprat una altra(piaggio). Per cert, el que m'ha venut la moto és de Reus i es veu que fa un programa de ràdio ocasionalment. Deu tenir bona veu però sobretot el que més li agrada és sentir-se parlar, escoltar-se. Té la síndrome de jo-mi-me-conmigo que és relativament freqüent: ho haveu vist? Us hi heu fixat quanta gent parla per escoltar-se a ells mateixos? Quants estan encatats de coneixer-se? I els que parlen però no diuen res? Fillets, a la era de la comunicació, tanta paraula i quasi ningú diu res.
Un detall més a comentar d'aquest dies és que la Cati m'ha regalat uns guants pro no tinc maaans, m'han regalat uns guants. Aquí els teniu:

Bé, xatos, per avui no tenim molta més informació. Us recordo que el 31 a la nit és la castanyada i no el jalouín.

Namasté

2008-09-13T11:07:00.009+02:00

És la salutació hindi que vol dir: la meva ànima saluda a la teva i li dóna la benvinguda.
Després del misticisme temporal que s'acompanyava dels meus peus més aviat bruts i d'haver pagat el meu deute de guàrdies(quan tornes de vacaces tens com un reguitzell de guàrdies que t'esperen) ja puc tornar a escriure...
Bé, i què escriuré?...doncs que a l'Índia s'hi està bé. La gent et mira amb bona cara i amb ulls d'expressió sincera sense reserves...vaja bastant diferent a aquí. Per altra part, és paradoxal el fet que respecten les vaques, les rates, els monos... i, en canvi, si un humà és de la casta inferior el poden tractar bastant malament.
La frase que ens deia el conductor era "India, no problem". Haviem de fer 3h de viatge amb la possibilitat que estés tallat al final i tornar enrere les tres hores...doncs no va pensar en trucar a algun centre de trànsit o a algú amb informació sinó que el "We'll see" implicava que ho veuriem amb els nostres ulls. Que aniriem fins allà i si no es podia es tornava endarrera- Vam tenir sort.

En arribar a Cambrils, després de reprimir-me de comprar "coses que no necesitava"-com tot-pels xiringuitos de l'Índia, em vaig enamorar d'un bolso de 180 euros...que no m'he comprat, eh! però vaig notar com aflorava el meu materialisme en estat més pur. Vaja, que ja era a casa en tots els sentits.

Després m'he reincorporat a la feina i, els simpàtics continuen sent simpàtics i els bordes, després d'uns dies, em recorden que són bordes...No change...La vida sigue igual (Julio Iglesias dixit). Els pacients segueixen igual...això, que pot ferir la sensibilitat d'algú, ho he de dir perque sapigueu què em trobo a la feina, a Urgències:

-"Dra.,deme una bolsa!".-"¿Para qué?".-"Para guardar estas bolsitas de vómito que las congelaré y las tiraré a quién yo me sé"...

Amics, costa molt ser místic a la nostra societat...

Petons a tots
PD: aquells a qui hagi ferit la sensibilitat m'ho dieu que si cal retiro l'escrit

"El ropero de Rosita"

2008-07-13T20:19:00.003+02:00

Així és com es deien uns retallables que, durant la dictadura, feien que les nenes juguéssin a vestir la Rosita (una nina de paper) d'imfermera, falangista o de madrina (totes de negre, peineta, crucifix al coll i portant la bandera d'espanya...). Era per educar a les nenes a què habien d'aspirar amb un mètode molt subtil.

Des dels romans i els grecs que la dona no ha tingut molta importància...podriem dir, per no dir que no ha estat considerda com ésser dotat d'intel.lecte, capacitat de decisió o resolució de problemes. Es manté a l'època medieval en que probablement valgués més la pena tenir un cavall que una dona. Sembla que a la revolució francesa hi ha un cert alçament però es queda en res quan Napoleó només declara com ciutadans els homes...

Pel que fa per aquí, resulta que la República deixa votar a les dones...per això ens "remuntem" al 1933...ejem, ejem fa 75 anys... Però tranquils homenets que us pensaveu que perdrieu poder i que els caps de suro de les dones us farien anar per mal camí el pais...que de seguida va arribar franco i ens vam tornar a quedar sense votar...en aquest cas, tots.

Durant la guerra, tan la civil com la mundial, les dones van ocupar llocs que habien deixat els homes pel que fa a la maquinària pesada per a produir armes i altres "treballs durs" que es pensaven que només podien fer ells. En acabar la guerra mundial i tornar els homes a casa es veu que es va tornar al model de la dona relegada a casa i fills ja que ells s'haurien quedat descol.locats. També va passar aquí però una mica més forçadet gràcies a la sección femenina i un grapat de llibres que deien com s'habien d'educar les nenes espanyoles a la dictadura.

Bé, amb tot això vinc a dir que com es pot pretindre que a les feines s'adapti a una manera de fer de dona? Si només fa uns anys que ens consideren d'alguna manera diferent que una càrrega o un destorb o una bruixa... Només fa trenta i escaig anys que les coses volen canviar...i hi ha molta reticència a rentar-se i plegar-se els seus propis mitjons..."Els mitjons deixats a terra algú els recollirà"podria ser el títol d'una cançó però en realitat tradueix les ganes que les coses siguin com abans, còmodes només per alguns.

Ale, aquí us ho deixo.

Petons

PD: hi ha noms que van en minúscules expressament i... per cert, torbo una collonada això de a cada moment dir "todos y todas los y las miembros y miembras"podriem perdre el temps en algo meys frívol i més productiu...clar que això és mentalitat catalana i per desgràcia no s'encomana.

Hattori Hanzo

2008-06-26T22:22:00.002+02:00

Element que a tots ens falta en algun moment...suposo que per això s'han inventat les vacances. No us resulta curiós que coincideixi una entrada violenta amb el mes de la declaració de renda???

Sí que hi ha hagut algun dia que m'he sentit com l'Uma al restaurant japonès però ara no recordo per què... ara ja m'ha passat i no sé perquè em notava tan violenta.

Avui, que comença a fer calor de veritat, que hem traginat durant la tarda, que he sopat un entrepà de silueta multicereals amb pasta d'oliva i un got de suc de plàtan...(dieta equilibrada?), que m'espera un nou trasllat...m'he demanat un dia lliure per fer les gestions econòmico-domestico-legals. No se si ho acabaré tot en 24h.

Bé, petardos, us envio un beset